Joan Pinyol

Des de la terra del paper

18 de març de 2013
Sense categoria
6 comentaris

Demà a Sense Ficció (TV3), 21.50 h.

Un dia et vaig prometre que et trauria del Valle de Sus Caídos i mentrestant la televisió nacional catalana demà es farà ressò del teu i de milers de casos com el teu, que constitueixen un greuge imperdonable, un atemptat contra el sentit comú i els sentiments humans i un crim en majúscules contra la humanitat.

Vull que la força de TV3 remogui moltes consciències i obri molts ulls, encara que els negui de llàgrimes. Vull que la meva societat es faci al cas de la gravetat d’uns fets abocats a l’oblit més injust. Vull que en moltes llars neixi la indignació i aflori l’interrogant sobre el destí final de molts desapareguts després de la guerra, sobre la profanació de llurs tombes i l’ús cruel de llurs cossos només per a farcir la magnificència d’un mausoleu que no va tenir mai sentit i que resta, tantes dècades després, inalterable i fidel al seu esperit fundacional.

Ho vull, avi, per a tu i per a tantes altres persones honestes, sensibles i innocents que vau ser cridats a defensar un govern legítim quan l’esclafava ja el feixisme i no vau tornar a abraçar mai els vostres.

Seguiu vius, això sí. Molt al contrari de les mentalitats retrògrades que ara es disfressen de demòcrates.

“Avi, et trauré d’aquí!” http://t.co/Pz3J7shDNn
Dimarts 19 de març, a les 21.50 h.

Feu-ne la màxima difusió en memòria de tots els desapareguts! Moltes gràcies!

  2. Joan, fa anys que quasi no veig la televisió, però avui, al assabentar-me d’aquest reportatge, m’hi he quedat i no me’n penedeixo. Molt ben fet, ni engruna de revanxisme, tot dignitat, que és el que us farà sortir endavant. La imatge final del cementiri de Capellades, teva amb el nen, extraordinària, un tancament de màxima humanitat. Felicitacions (tot i que encara no heu acabat la feina). Josep M
    Respon
  3. Joan,

    Acabo de veure el reportatge, molt ben documentat i el.laborat, felicitats a tu i a tot l’equip.
    Heu sabut transmetre la força amb la que continueu lluitant per restablir la memòria dels vostres éssers estimats, que ténen en persones com tu el seu més preuat tresor: la llavor que van escampar i que continua sent MEMÒRIA VIVA a través de tots vosaltres i dels que no podem per menys que emocionar-nos al vostre costat.

    Una salutació afectuosa des de Lleida. 

    Respon
  4. Benvolgut Joan,

    Encara estic commogut pel documental d’ahir. Em va remoure l’ànima de mala manera i només us puc dir: gràcies. Gràcies per ajudar-nos a conèixer el passat per així poder tenir un futur millor.

    Que curiós que els únics que volen oblidar són els franquistes i para-franquistes!

    Per cert! Veient el documental vaig pensar (i no sé si ja ho heu fet) que estaria molt i molt bé fer una petició de signatures a change.org

    De ben segur que n’obtindríeu una barbaritat!!

    Si us plau, penseu-hi!

    Una forta abraçada, ànims i forces!!!

    Robert 

    Respon

  5. Hola Joan,

    Jo també vaig buscar un nom en aquell suplement que es va distribuir amb el núm. 67 de la revista Sàpiens, encara el conservo, però afortunadament no el vaig trobar, recordo que mentre llegia una veu al meu interior deia “que no hi sigui, sisplau, que no hi sigui…”
     
    El nom era Antoni Caballeria Palau, tenia 16 anys quan es va escapar de casa per allistar-se, va deixar dit que marxava per que volia lluitar perque la seva família tinguès un futur millor. Malgrat que va ser destinat a la reraguarda i mai va entrar en combat, va morir en un bombardeig cap a principis o mitjans de l’any 38 al front de l’ Ebre. El govern militar de la República va comunicar als meus avis la defunció i sé que es van traslladar fins al cementiri on el van enterrar, encara que ara jo no sé on va ser, la dada o els papers s’ han perdut…espero esbrinar-ho algun dia. No sé gaire d’ ell, només sé que a l’ estiu li agradava nedar junt amb la seva germana a la platja de Badalona abans d’anar a treballar i que estava perdudament enamorat de la Greta Garbo.

    Bé, espero de tot cor que es compleixi el teu propòsit i el de tants altres de treure del “Valle de los Caídos” als éssers estimats. Una abraçada,

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!