Joan Pinyol

Ho vaig sentir en boca de la Neus Català, l’única supervivent en vida que ens queda del camp de Ravensbrück. El feixisme és una fera que en qualsevol moment pot tornar a despertar. Mirem que no ho faci, eh! Aquesta setmana va fer vint anys
que va morir Primo Levi, un dels supervivents del camp d?extermini nazi
d?Auschwitz que va tenir la sort i la il·lusió de superar aquella barbàrie
inhumana, entre d?altres raons, perquè en quedés testimoni i la humanitat mai
més no fos tan estúpida de deixar-la repetir. Per això, i igual que el nostre
Joaquim Amat-Piniella (que sobrevisqué a l?infern de Mauthausen), de seguida que
fou alliberat físicament (mentalment sempre he pensat que és impossible) va
passar a net els milers d?apunts que havia pres d?amagat dels
SS, i els va convertir en llibre. (…)
En el cas de l?italià Levi, amb obres
exemplars del que s?ha anomenat la literatura concentracionària, com "Si això és
un home", "La treva" o "Els enfonsats i els salvats" i en el cas del manresà
Amat-Piniella, amb "K.L.Reich", una novel·la clau per entendre en la justa
mesura les penúries patides per milers de deportats catalans enviats als camps
de concentració i d?extermini nazis amb el vistiplau de l?aleshores règim
franquista.

Doncs bé, avui que ja una mica tard es parla tant de la memòria
històrica i que gairebé es poden comptar amb els dits d?un sol cos els
supervivents que sobreviuen enmig de l?oblit, vull denunciar des d?aquí els
actes de desmemòria històrica que es produeixen des de fa massa temps a Camargo,
una localitat de Cantàbria on el 20 d?octubre de l?any 2001 es va aixecar un
monument en record de les víctimes produïdes pel fascisme en aquelles terres,
tant durant la guerra civil com en la segona guerra mundial. Una icona que
hauria de servir per mantenir el record de totes les persones que van perdre la
vida en la defensa de la llibertat però que, desgraciadament, s?ha convertit en
la diana de continus actes vandàlics i de sabotatges. Així, fa anys alguns es van
dedicar a trencar les cadenes que l?envolten solemnement i van derribar els
pilars que delimiten la superfície del monument. Temps després van llençar
líquid corrosiu sobre les inscripcions i van pintar la creu gamada sobre els
noms que hi figuren. Posteriorment, i una vegada substituïda la placa per una de
nova pagada a iniciativa popular, van arrencar-la de nou i la van trencar a cops
de martell coincidint amb el seixantè aniversari de l?alliberament del camp de
Mauthausen (tot un detall!). I des de fa uns mesos també s?ha atacat en
repetides ocasions un altre monument proper, el dedicat a les dones
republicanes, al qual han arrencat les flors i les jardineres on reposaven, han
imposat amb pintura l?esvàstica nazi damunt del colom de la Pau que hi havia i
han escrit tota mena d?insults damunt dels noms d?aquelles que van lluitar
incansablement per la llibertat del país i de les persones, a fi que la seva
terra no es veiés mai més envaïda per segons quina mena de bèsties.

Tot plegat ho detalla el darrer número del Butlletí
d?informació i comunicació que edita cada tres mesos l?Amical de Mauthausen.
Aquestes accions tan lamentables i també la resposta que l?ajuntament d?aquella
localitat ha donat als que reclamen una major vigilància d?aquests monuments de
la memòria. Voleu saber què els han dit els que governen (PSOE) i els que són a
l?oposició (PP)? Els primers els han respost que no hi poden fer més perquè són
actes protagonitzats per jovenets que beuen vi a mig carrer i no saben el que
fan després. I els segons només volen saber una cosa de tot plegat : Tal com han
demanat en Ple Municipal en tres ocasions, volen que es retiri d?una vegada la
bandera republicana que està pintada damunt el ferro a la part central del
monument i que, més que sovint també apareix repintada al damunt amb la bandera
espanyola i també amb les fletxes de la icona falangista.

Avui que fa vint anys que vas morir, Primo Levi, em recordo
especialment de tu, mentre penso en tot el que encara ens queda per fer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!