Avui parlo (llargament) de lectors de llibres electrònics.

Els bons amics de Vilaweb varen tenir la gentilesa de pensar en mi a l’hora de preparar un reportatge sobre el que sembla que serà el regal d’aquestes festes: el lector de llibres electrònics. Un aparell del qual ara ja tenim en el mercat unes quantes ofertes per triar.

Dilluns passat, doncs, vàrem anar cap a la llibreria La Tralla de Vic on vaig entrevistar en Guillem, el responsable de la secció de llibres digitals. El resultat el trobareu aquí i…  (n’hi ha més) 

… i espero que us ajudi a orientar-vos en aquest mercat que ara tot just comença i al qual li auguro un futur molt esperançador.

Al llarg de tot el dia d’avui aniré ampliant aquest apunt amb consideracions diverses sobre el Llibre Electrònic (LE) i els Aparells Lectors de Llibres Electrònics (ALLE) (si us plau, deixeu-vos d'”e-books” i d'”e-books readers”, ara que encara som a temps de no agafar mals vicis) que espero que us ajudin encara més a aclarir els dubtes que tingueu sobre aquest afer.

* ALLE: per què ara ja sí?
Perquè sembla que la tecnologia ja ha trobat el desllorigador que faltava per a la comercialització d’aquests aparells amb un mínim de garanties d’èxit: la tinta electrònica.
Sota aquesta metafòrica denominació s’amaga la mare dels ous de tot l’invent. És a dir, s’ha aconseguit un tipus de pantalla assequible i amb un nivell de qualitat que permet una àmplia escala de grisos (entre 8 i 16 gradacions) que garanteix una lectura clara i sense fatiga visual siguin quines siguin les característiques lumíniques de l’espai en el que traiem l’aparell i ens posem a llegir.

* ALLE: (una altra vegada) per què ara ja sí?
Perquè sembla també que s’ha superat un altre obstacle (ho repeteixo: HO SEMBLA). Em refereixo als formats de transferència dels LE, sobre els quals sembla que s’ha arribat a una solució comuna: el format ePUB.
Vull dir amb això que fins fa poc els generadors de LE i, conseqüentment, els fabricants d’ALLE actuaven una mica com els cappares de l’independentisme català: es feien la punyeta els uns als altres així que en tenien l’oportunitat, cosa que feia molt difícil arribar a un grau raonable de compatibilitat entre les diverses opcions que arribaven al mercat.
A la vista d’aquest galdós panorama els ciutadans ens manteníem a l’espera. No era gaire llunyà encara els record d’aquell sainet que es va organitzar amb els formats dels vídeos -Betamax o VHS- i això frenava qualsevol desig d’avançar-se als esdeveniments.
Així doncs, ara sembla que hi ha acord gairebé unànim en els fabricants en el sentit que els ALLE que ara s’estan comercialitzant acceptin LE amb els formats ePUB (que a més a més té una protecció anti-pirateria), PDF, TXT, HTML com a principals, més uns quants de complementaris que mai fan nosa.

* Quins són els estàndards mínims que hauria de tenir un ALLE per l’ús d’un lector normal?
.
Mesures aproximades: 200 x 150 mm i un gruix entre 8 i 11 mm
. Pes: entre 180 i 300 grams
. Pantalla: 6″ (mesura de la diagonal en polzades)
. Escala de grisos: entre 8 i 16 tintes
. Preferible amb funda (de sèrie o a part)
. Que permeti llegir amb la pantalla horitzontal
Que permeti canviar el cos del text
. Memòria: entre 512 Kb i 1 GB (amb possibilitats d’ampliació)
. Autonomia de la bateria: mínim de 8.000 pàgines
. Formats que admet: ePUB, HTML, TXT, PDF… (compatibles amb les plataformes digitals de llibres en català actualment en el mercat) 
. Compatibilitat: amb PC i Mac
. Preu: entre 200 i 400 euros

* Quines plataformes de LE català hi ha actualment?
Ara com ara n’hi ha dues i ben potents, per cert.
. Per ordre d’antiguitat en el mercat la primera és edi.cat creada inicialment per les editorials Angle, Cossetània i Bromera i que actualment comercialitza l’edició digital d’aquests tres segells més altres editorials catalanes com La Galera, Abadia de Montserrat, Meteora, Fragmenta, Pagès, El cep i la nansa, Tàndem i Edicions 62 (amb el projecte de coedició de clàssics de la Bernat Metge).
. La segona plataforma és leqtor.com creada recentment a redòs d’un grup denominat 36L Books que en el seu accionariat aplega noms importants en l’àmbit de les vendes com El Corte Inglés, Fnac i Abacus i en el món editorial com Vicens Vives i el grup Cultura03.
A través de “leqtor.com” es poden comprar LEen català de les següents editorials: Empúries, 62, Columna, Proa, Destino infantil, Mina, La Galera, Grup SM-Cruïlla, Arallibres, Amsterdam, Vicens Vives, Pagès, La Magrana i Barcino entre altres.
Aquesta segona plataforma es va presentar a principis de desembre amb més de 500 títols a la xarxa i amb un compromís d’incrementar el repertori amb un mínim de 200 títols més cada setmana. Té, a més a més, una pàgina web que s’actualitza cada 48 hores.

* Quin tipus d’ALLE necessita un lector professional (crític literari, professor, editor…)?
Les prestacions que necessita un lector de perfil professional ara com ara no les cobreixen els ALLE que hi ha en el mercat de casa nostra.
En aquest sentit he de dir que, pel que he sabut de gent entesa, una part de les prestacions que més avall detallaré les cobreixen els Sony-Readers de gamma alta que es comercialitzen als USA.
Cal esperar -jo n’estic gairebé convençut- que en els propers dotze mesos no només aquests models arribaran aquí, més perfeccionats i a preus assequibles sinó que altres marques -penso de manera molt especial en Apple- presentaran les seves propostes i tots plegats sortirem beneficiats d’aquesta cursa per superar la competència.
Les prestacions diguem-ne “professionals” d’un ALLE haurien de ser:
. Cerca de paraules o frases
. Selecció i marcatge de paraules o frases
. Comptador de paraules o frases
. Transferència de paraules o frases a altres documents
. Anotacions damunt de la pantalla (algun model dels que es comercialitzen aquí ja ho fa)
. Il·luminació per a la lectura nocturna (algun model dels que es comercialitzen aquí ja ho fa)
. Connexió mp3 per escoltar música amb auriculars durant la lectura (algun model dels que es comercialitzen aquí ja ho fa)
. Diccionaris incorporats (per fer consultes durant la lectura) 
. Color (si és que algun dia la tecnologia ho permet)

* Què ens dóna el LE que no ens doni el llibre de paper?
. preu més econòmic
 (actualment entre un 20 i un 30 per cent)
. comoditat de transport (tots els llibres de les vacances a la butxaca)
. continguts addicionals (com els DVD’s). És una possibilitat encara per explotar però molt suggestiva. ¿Us imagineu tenir, al costat del text, una entrevista amb l’autor explicant les claus del llibre, els motius pels quals l’ha escrit, propostes de música de fons per a la lectura, esquemes previs, detalls de l’estructura, fragments deixats de banda, guia per a la lectura…?

* Què ens dóna el llibre de paper que no ens doni el LE?
Contra la fredor de la carcassa i la pantalla, el llibre de paper ens dóna -ep, i ens continuarà donant- uns quants plaers:
. el plaer de les cobertes a tot color
. el plaer de la tapa dura o de l’enquadernació en pell (algú s’imagina l’Obra Completa de Josep Pla en format electrònic?)
. el plaer del tria-i-remena a la llibreria
. el plaer de l’intercanvi d’opinions amb el llibreter
. el plaer de la cinta de color cosida per fer de punt de llibre
. el plaer d’amagar entre les pàgines aquella carta tan especial…
. el plaer de comprar un llibre el dia de Sant Jordi i que l’autor te’l dediqui amb unes paraules escrites amb ploma estilogràfica

* Per acabar (i per si a algú l’interessa o li serveix d’orientació), què és el que farem, a casa?
Em sembla que no ho havia dit abans però en la carta als Reis que enguany hem escrit l’A. i jo hem posat en un lloc molt preferent la petició d’un ALLE. Un només, per començar. L’hem demanat dels normalets que ara s’han posat a la venda -un Leqtor o similar- per començar a trobar-li el gust a l’invent.
També els hem dit que si van molt atrafegats perquè no donen l’abast amb les existències que no pateixin: l’A. i jo ens esperarem tranquil·lament fins a mitjans o finals de gener si cal.
Ara bé, a la mateixa carta, en una postdata escrita amb tinta vermella perquè no els passi per alt, hem promès a Ses Majestats que farem molta bondat i que, per tant, de cara a l’any vinent vagin fent algun estalvi perquè possiblement en la carta d’aleshores els arribarà una petició una mica més sofisticada.
Que no ens diguin que no els havíem avisat…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *