Josep Puigvert i Coll

Si el ministeri de cultura espanyol destina la part proporcional o més (per allò de la discriminació positiva) a cada llengua de l’Estat -i la catalana la parla el 30%, d’acord amb el que estableix llur constitució de defensa de totes les llengües de l’Estat.

Si la presència de totes les llengües de l’Estat a l’Estat i els seus organismes és com a minim proporcional i per tant no hi ha cap tipus de supremacia ni imposició d’una d’elles per sobre de les altres.

Si no s’imposa el coneixement de llengües no pròpies a cap indret de l’Estat ja que, si cal despolititzar-ho, convindrem que l’aranès és llengua tan espanyola com el castellà i per tant una visió cosmopolita de l’Estat implica acceptar les dues en peu d’igualtat.

Si la presència social del català als medis espanyols és PROPORCIONAL com a mínim a la població que el parla.

Si és tan normal que un extremeny no entengui català com que un català no entengui castellà, encara que desitjable que tots coneguem les dues.

En aquest cas el català seria una llengua respectada i assumida com a pròpia per la ciutadania espanyola i tindria sentit despolititzar-la.

Però com no és el cas, més que despolititzar el català jo despolitzaria el Carod i tota mena d’energúmens que consenteixen 1/acceptar i consolidar la desaparició de l´ús social de la llengua en nom de causes majors com l’estabilitat del govern de torn (espanyol) 2/acceptar que fer política és nociu per se.