Josep Puigvert i Coll
Paraules al vent des de l'Empordà
SER SOCIALISTA DE FRANC ÉS SER ESTÚPID
El títol pot semblar provocador, però no ho és: és la constatació d’un fet. Si partim de la premisa que no hi tenim res a guanyar (vull dir: si no som funcionaris, si no ocupem càrrecs públics o llocs de treball que directament o indirecta depenen del servei socialista d’ocupació que s’ha format a qualsevol dels estrats de poder de Catalunya) és absolutament estúpid.
És estúpid si els votes com a catalanista. Des que els socialistes ocupen totes les esferes del poder i, en conseqüència, tots els recollidors de subvencions en què s’han convertit els periodistes s’han donat al socialisme frenètic i irracional, no hi ha cap escletxa de catalanitat enlloc. El catalanocentrisme ha desaparegut. Ara només som una zona d’espanya on alguns parlem en català, però amb la refotuda “sana regionalidad bien entendida”, o sigui, que només entre nosaltres, en veu baixa i canviant immediatament al castellà en quant sentim un “¿qué?”, “¿cómo dice?” o alguna perla per l’estil. Ja no existeix ni tan sols la famosa iniciativa o innovació dels catalans (i en el cas que existís, s’ofegaria en el fang de les misèries infraestructurals que patim). Per no ser, ni tan sols som garrepes, ja que consumim tant o més que la resta, fins i tot arribem a consumir més del que podem. Ens hem infectat amb el virus del cofoïsme retribuït de les subvencions, l’atur, les mitges jornades amb ajudes familiars. Ens refugiem en la panacea del funcionariat, dels dies d'”assumptes propis” (com si n’hi haguéssin d’altres!), de les baixes per depressió que comencen al setembre i acaben a mitjàn juny, de les “escapades” de quinze dies a països “on la gent és feliç” tipus Cuba, Xina, Indonèsia, Marroc… Tota aquesta merda es tapa votant socialista i dient que ets d’esquerres. Si això suposa arruïnar un país, ofegar una nació, oblidar una història,… és igual.
És, certament, estúpid votar socialista si ets socialdemòcrata. La pressió fiscal sobre els més pobres ha disminuït en menor mesura del que ha disminuït la pressió fiscal sobre els més rics. Els empresaris voldrien l’acomiadament lliure, però no ens enganyem: no és lliure però hi està molt a prop. Les grans institucions financeres volen tenir més disponibilitat financera i el govern els la dóna, i no pas poca. Cal mantenir el nivell de consum i el govern, en conseqüència, fomenta l’augment dels subsidis (el subsidi per atur, no és res més que una mesura que interessa més als empresaris que no pas al conjunt de la població: els assegura mantenir el nivell de consum en fer que la gent no hagi d’estalviar per si de cas alguna vegada es queda sense feina. És una mesura molt intel.ligent, tot i ser tan cínica: és de dretes però consta com una mesura d’esquerres). I els matrimonis homosexuals? i l’avortament? això no és d’esquerres? us preguntareu molts de vosaltres. Doncs no. Això és més a prop del liberalisme que no de l’esquerra. Ai! He dit liberalisme? Vade retro!. I, per si calen més proves, només apuntar que la branca socialista de les regions vascongades està a punt de formalitzar un pacte amb això que aquí anomenen “la dreta”.
Potser molts lectors us ofendreu per considerar que us tracto d’estúpids. Només per qüestió d’estadística és molt probable que em llegeixi algú que, en algun moment, ha votat socialista. No voldria enganyar-vos: realment us considero estúpids. Ara: res comparat amb el que em va passar a mí una vegada, fa uns sis anys. Vaig votar per un partit que deia que ens portaria a la independència i resulta que vaig acabar votant socialista. A part d’estúpid, vaig ser càndid.
Un altre dia parlaré de les meves sensacions a la manifestació de Brussel.les. Avui m’he despertat així. Tant de socialisme m’embafa, m’enlluerna, em carrega…. em fot.
(A la foto: mandataris socialistes d’Ajuntament, Generalitat i govern espanyol).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No, el socialisme a Catalunya representa moltes coses:
Una empresa de col·locació impressionant.
Un espai de pensament marxista bastit a les universitats entre els anys 70 i 80 difícil d’esborrar.
El vot ètnic i identitari (curiosament ells són els que el menyspreen més ).
I sobretot, el franquisme sociològic que la gran massa de gent apolítica, amb manca de consciència cívica, el socialisme és la inacció, que no es mogui res, ocupar espais de poder i anar fent.
I no ofendràs ningú perquè els socialistes no llegeixen aquests blocs.