Perque hi han moltes coses per fer i, en principi, totes són possibles. Perque si es reconeixen els drets de molts sectors de la societat , és evident que també s’ha de reconèixer el dret de les persones a decidir si el seu país ha de decidir el seu futur. Perque el Món està organitzat així. Perque ara ja no hi ha cap estat que pugui afirmar-se com a independent. Perquè cal buscar el nostre valor afegit en un Món globalitzat en la nostra identitat com a nació. Per tot això, deixant de banda seleccions nacionals, estatuts ambiciosos, i altres paranys que ens puguin parar per a desviar-nos del tema que ens hauria de preocupar. Per tot això… i perquè em sento orgullós de tots els que han habitat en aquesta pobra, trista bruta i dissortada pàtria i l’han creada, i l’han revifada i l’han defensada, i ens l’han deixada tal com és per a tots els que ara hi som: Tots!. Perque ni espanya, ni frança, ni cap altre estat es mereix que Catalunya en formi part.
Per tot això i moltes altres coses: Jo també vull un estat propi!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!