La majoria social independentista ha caigut en una mena d’estat catatònic: paralitzada mentalment, sense capacitat de resposta, amb un gran cansament psíquic. Tanmateix aquest estat es pot revertir en els mesos vinents si sabem aprofitar el cicle d’eleccions municipals, espanyoles, europees i al Parlament. La gran gentada de l’Onze de Setembre de 2022 mostra que la gent hi és perquè es mantenen les raons que van alçar milions de catalans a favor de la independència la tardor de 2017.
Per mobilitzar la massa crítica de persones necessàries per fer efectiva la República Catalana és imprescindible una estratègia percebuda com a viable, compartida primer per totes les entitats independentistes i després per tot l’independentisme. Aquesta estratègia hauria d’estar continguda en el Full de Ruta que els socis de l’Assemblea han de votar telemàticament entre el 19 i el 21 de maig. Però la proposta aprovada pel Secretariat Nacional no l’ofereix i és massa confusa i contradictòria per presentar-hi esmenes parcials. Per aquesta raó he presentat a l’Assemblea Territorial de Cornellà de Llobregat una esmena a la totalitat que es discutirà el dia 3 de maig. Abans de presentar-la l’hem debatut amb el col·lectiu Indesinenter que l’ha enriquit amb importants aportacions. Les podeu comparar clicant els dos enllaços.
El primer motiu per revertir l’estupor de milions d’independentistes és la inexistència de democràcia a Catalunya, com no n’hi havia a Irlanda quan estava annexionada al Regne Unit. Hi ha llibertats, fins i tot sufragi universal, però no existeix el govern del poble, el tret distintiu de la democràcia. Va quedar clar que no hi havia democràcia quan el Tribunal Constitucional espanyol amb la seva sentència de 2010 va modificar la voluntat dels ciutadans expressada en el referèndum de l’Estatut. Des d’aleshores el T.C. i la justícia espanyola han imposat les seves determinacions a Catalunya sense el seu consentiment. Han impedit la investidura dels guanyadors de les eleccions, han amenaçat el Parlament, han destituit el President de la Generalitat per penjar una pancarta .
Una segona raó que hauria de ser un electroxoc per fer saltar milions de catalans de la seva passivitat és que no hi ha justícia a Catalunya. No n’hi havia a Algèria quan era una part de la IV República francesa amb magistrats francesos jutjant els algerians en francès. Però la societat catalana sembla haver-se rendit davant de la parcialitat de la justícia espanyola i a la seva Causa General contra l’independentisme amb més de tres mil represaliats, presos i exiliats polítics.
Una tercera causa que ens hauria de treure de la paràlisi és la degradació lenta, però indeturable, de l’ús social del català. Es mantindrà mentre duri la supremacia legal de l’espanyol que va consagrar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Assistim a l’extinció del principal signe distintiu de la nostra nació, incapaços de superar el cansament psíquic que ens aclapara, tot i saber que només la independència pot garantir la nostra supervivència.
Un quart i poderós impuls per sortir de l’estupefacció que ens domina com més aviat millor és el dèficit fiscal anual de 20.000 milions d’euros. Les seves conseqüències socials són devastadores. Aquesta sagnia de riquesa col·lectiva fa que un trenta per cent dels habitants del nostre país visquin en risc d’exclusió social i pobresa. També impedeix tenir les infraestructures i la inversió en recerca per garantir Catalunya com a nació avançada en la divisió mundial del treball de la globalització.
El xàfec de garrotades i causes judicials desfermades per Espanya és l’origen principal de l’estat catatònic de la majoria de milions de persones que van participar en el referèndum de l’u d’octubre de 2017. No han deixat de ser independentistes; però veuen un esforç inútil intentar vèncer un Estat que té el monopoli de la força i que està determinat a retenir Catalunya amb violència.
Els activistes que no s’han rendit a la passivitat s’apleguen a les entitats del moviment civil per la independència. Han d’elaborar un Full de Ruta que mostri com superar la violència del Regne d’Espanya. És possible perquè abans moltes nacions han guanyat amb lluita noviolenta a poders molt més poderosos que l’espanyol. El colossal moviment de desobediència civil de Gandhi va imposar la independència de l’Índia doblegant a l’Imperi Britànic. El moviment pels drets civils de Martin Luther King va derogar les constitucions segregacionistes dels Estats sudistes d’Amèrica del Nord. Les mobilitzacions de la majoria negra i les pressions internacionals, amb Nelson Mandela a la presó van derrotar el despietat règim de l’apartheid de Sudàfrica.
Aquestes lliçons de lluita noviolenta, adaptades a les circumstàncies de la Catalunya del segle XXI, han de ser el nucli del Full de Ruta per preparar el nou embat per la independència. Dissortadament la ponència aprovada pel Secretariat de l’Assemblea no conté aquesta perspectiva. En canvi la combinació de la desobediència civil, amb la lluita electoral i la internacionalització del conflicte català és el nucli de l’esmena que he presentat. Ressaltaré les diferències entre ambdos Fulls de Ruta en una propera entrada a aquest bloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!