Finalment el President Maragall ha confirmat en el càrrec tots els seus consellers “pel que queda de legislatura”, malgrat que en el seu discurs en el debat de política general havia detectat “problemes d’encaix, problemes de química, problemes de sintonia” entre els membres del seu Govern. La qüestió és si és possible un nou impuls en l’obra de govern amb els mateixos dirigents que en els darrers dos anys. En el debat de política general les intervencions del Conseller Primer i dels portantveus dels tres partits que donen suport al Govern van consistir en un detallat catàleg de realitzacions dels diferents departaments en els darrers dos anys. Aquesta llarga llista es presentava com a prova fefaent de l’excel·lència de cada conseller per al càrrec que ocupa.
Tanmateix aquests llargs llistats d’actuacions són un criteri objectiu per valorar la trajectòria del “Govern Catalanista i d’Esquerres” i per justificar la continuïtat de cada un dels consellers?. Quin criteri cal fer servir per valorar la gestió d’una Conselleria?. Com es contrasta la seva solvència?.
Els que ens interessem per la política catalana hem de superar la fase d’adhesió emocional o del refús visceral i construir un sistema de regles objectives que permeti jutjar les actuacions de govern al marge de la propaganda i de la crítica interessada. Hem d’acostumar-nos a establir criteris objectius per contrastar la solvència de cada Govern, criteris que han de ser aplicables a tots els governs al marge del partit que ostenti la majoria.
En aquest sentit el repertori inacabable de xifres, de pressuposts, de Plans Generals, lleis i projectes de llei, en marxa, a punt d’aprovar-se o en projecte justifiquen l’actuació dels consellers o conselleres?.
El mètode de desgranar llargs rosaris de realitzacions va ser típic de Jordi Pujol en el primer dia dels debats de política general. Els criteris quantitatius no són determinants: 16 lleis en dos anys són moltes o poques?. És la Conselleria d’Educació més eficient que la de Salut perquè la primera ha pogut contractar 2.000 nous professors mentre que la segona només ha aconseguit 152 metges?. En primer lloc caldria confirmar si aquesta contractació representa un increment real de la plantilla o bé la substitució de personal interí per personal amb plaça fixa.
Un criteri més interessant per valorar l’acció d’un Govern o d’una conselleria és el d’eficiència. És a dir comparar si aquest Govern, o un dels seus departaments amb els mateixos recursos que el Govern anterior ha aconseguit uns millors resultats. En aquest sentit falten moltes dades objectives d’ara i d’abans per poder avaluar l’eficiència comparativa d’aquest Govern i dels seus components.
Tanmateix el criteri determinant per estimar l’acció de Govern és el contrast amb l’evolució de les necessitats. Així cal comparar la contractació de 152 metges o de 2000 nous ensenyants amb els 150.000 nous immigrants anuals assentats entre nosaltres. Per determinar la bondat del Pla d’Habitatges és imprescindible les realitzacions ja fetes i les previsions per als propers anys i comparar-les amb les necessitats d’habitatge dels joves: ha fet baixar el preu de l’accés a l’habitatge?.
El gran dèficit del Debat General per part del Govern i dels tres partits que li donen suport és precisament la manca d’anàlisi general i en profunditat de les necessitats del país i de les mesures necessàries per a encarrilar les solucions i , finalment, resoldre-les. Aquesta manca d’anàlisi està estretament lligada a la falta de debat a l’interior dels partits i la seva substitució per tensions entre diferents “sensibilitats” i per les lluites pel poder.
Josep Pinyol
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!