Ni els vuit “Objectius” ni els tres “Escenaris” del projecte de Llista Cívica del Secretariat Nacional no porten a fer efectiva la Declaració d’Independència. Ho raonem a la pàgina web https://www.consultallistacivica.cat/ . A la consulta de l’1 al 14 de març es decidirà la supervivència de l’Assemblea. Els seus socis tenen el deure d’estudiar a fons la lletra petita de la proposta de l’actual direcció abans de votar.
OBJECTIUS
Una anàlisi ponderada dels “Objectius” de la Llista Cívica evidenciarà que són un aplec inconnex de desideràtums que no responen a cap estratègia viable. Confonen la realitat amb els desitjos.
Segons els punts 1 i 2 només cal que una fornada de nous polítics amb més valentia i determinació que els anteriors inscrigui la proclamació de la República Catalunya en el butlletí oficial i ordeni la retirada de tota la simbologia espanyola. I la nova Declaració d’Independència farà desaparèixer l’Estat espanyol de Catalunya per art d’encantament.
És un somni pensar que Espanya perdrà el control del territori així com així com suposa el punt 3. La mobilització sostinguda no s’improvisa: es necessita una escalada de mobilitzacions a gran escala que l’Assemblea no està preparant i no pot portar a terme tota sola. El pla de mobilitzacions no pot ser simultani a la ratificació de la Declaració d’Independència sinó que hauria de ser molt anterior, des de la Conferència Nacional per la Independència de fa un any.
És pensament màgic esperar que uns nomenaments de la Conselleria d’Interior poden garantir que el cos de Mossos d’Esquadra desobeirà les ordres dels jutges espanyols, com afirma en el punt 4. A més la proposta de la direcció de l’Assemblea, que eximeix els funcionaris del Parlament de publicar la Declaració d’Independència per evitar-los responsabilitats penals, no considera la mateixa protecció per als Mossos.
És una il·lusió infantil l’objectiu 5 que confia en que l’anunci formal de la declaració d’independència i la mobilització aconseguirà el reconeixement internacional de l’estat català, gràcies a una potent estratègia diplomàtica d’una Conselleria d’Exteriors. És pueril pensar que els Estats actuen en base a les denúncies de les vulneracions dels drets humans i no per interessos econòmics i de poder. A diferència del que imagina el sisè apartat, un informe sobre les infraccions de la legalitat internacional per part del Regne d’Espanya no té poders taumatúrgics.
És creure en encanteris suposar que l’Agència Tributària de Catalunya ingressarà d’avui per demà tots els impostos que es paguen a casa nostra, en especial els de les grans empreses, com s’assegura en el punt setè. El vuitè objectiu desconeix el funcionament dels mercats internacionals de finançament: no atorgaran crèdits a la República Catalana fins que no tinguin l’absoluta seguretat que cobra tots els tributs del país.
ESCENARIS
El capítol d’Estratègia Política segueix la traça il·lusionista de l‘apartat d’“Objectius”. Cap dels escenaris descrits en preveu que l’Estat espanyol torni a aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, dissolgui el Parlament i la Generalitat i empresoni de nou els dirigents electes. No contempla que caldria preparar a centenars de milers de ciutadans per defensar el Parlament i la resta d’institucions en l’escenari de fer efectiva la República Catalana. És el que van fer lituans, letons i estonians per impedir que els carros de combat soviètics impedissin aplicar la seva Declaració d’Independència.
Potser l’absència de cap repressió espanyola prové del fet que l’estratègia política no és rupturista. Els tres escenaris previstos com a Estratègia Política estan centrats en l’elecció del President de la Generalitat, fet que revela la inserció de la Llista Cívica en la rutina i la dinàmica institucional. La mesura més trencadora proposada és forçar la repetició de les eleccions al Parlament. A l’Estat espanyol es van repetir eleccions al Congrés i al Senat l’any 2016 i el 2019 i no va passar res. Per fer efectiva la República Catalana cal un crescendo de manifestacions, aturades de país, en definitiva un nou embat, més potent que el de 2017. Serà la tensió acumulada a la societat la que forçarà les forces polítiques independentistes a signar els acords necessaris per efectiva la independència.
En la fugida dels fets constatables la proposta de Llista Cívica de la direcció tampoc no contempla l’escenari de que els diputats independentistes no sumin la majoria absoluta i que el partit amb més representants sigui el PSC-PSOE. En aquest escenari Salvador Illa podria ser President de la Generalitat amb una votació similar a la que va fer Jaume Collboni alcalde de Barcelona. La pèrdua de tres-cents mil vots independentistes a les darreres eleccions municipals i de set-cents mil a les eleccions espanyoles fa aquesta situació probable. Sobretot si continuen les baralles permanents entre les forces independentistes actuals, a les quals caldrà afegir les diatribes contra elles del projecte de Llista Cívica de l’Assemblea.
En definitiva el projecte de Llista Cívica defuig el nucli dur del repte del moviment independentista: cóm pot Catalunya superar força bruta del Regne d’Espanya; ignora els poders militars, policials i judicials de l’Estat espanyol. Aquest desconeixement fa que les falses il·lusions que pugui aixecar a curt termini la Llista Cívica desfermin una decepció tan profunda que porti l’Assemblea a una irrellevància irreversible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!