En el punt A.3.2. la ponència oficial reforça aquesta renúncia al dret a l’autodeterminació establint que el cas català és singular, distint a la resta de nacions que han aconseguit un Estat propi a les darreres dècades o a les que lluiten per seguir aquest camí com Escòcia, el Québec, les repúbliques bàltiques i les balcàniques. Afirma textualment: ?la nació catalana, la més gran d’Europa, en població, sense Estat propi, té unes singularitats que fan que la via catalana no es pugui identificar del tot amb cap dels processos iniciats per altres pobles?. Aquesta singularització del conflicte polític entre la nació catalana i l’Estat Espanyol de la resta de conflictes entre nacions oprimides i els estats opressors és un error gravíssim. Perquè l’existència d’una legalitat internacional és un dels factors estratègics més favorables a les nostres reivindicacions nacionals. Només la pressió internacional pot forçar l’Estat Espanyol a permetre que els actuals parlaments autonòmics dels Països Catalans, començant pel del Principat, convoquin un referèndum d’autodeterminació.
Però és que el punt A.3.3., tot i la seva ambigüitat calculada, es mostra contrària a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació per part del Parlament de Catalunya. Oblida que en el pacte del Tinell els tres partits signants, PSC, Iniciativa i ERC preveien la possibilitat d’una consulta popular si les ?Cortes Españolas? desnaturalitzaven l’Estatut aprovat pels nostres parlamentaris. ERC hauria de reclamar als seu socis aquest resposta si el Tribunal Constitucional desfigura l’Estatut aprovat en referèndum. Però la ponència oblidant aquest punt afirma: ?Aquesta iniciativa, d’alta intensitat pedagògica, tenint en compte les dificultats de tot ordre existents, no pot, però, derivar en una consulta per la via del fet si no es vol que en el futur el potencial d’aquest instrument democràtic quedi devaluat, com succeí am el referèndum convocat per la Lega Nord el 1997 a la Padania italiana?.
Eliminat el recurs a la legalitat internacional com a conseqüència de la substitució del dret a l’autodeterminació pel dret a decidir i eliminada la possibilitat de la convocatòria d’una consulta sobre el dret a decidir per part dels Parlament català, valencià i balear, quina via ens queda?. Segons la ponència oficial només una: la via gradualista dins la legalitat constitucional espanyola. Per això afirma a continuació en el punt 4.1. ?L’exercici del dret a decidir només es pot plantejar, doncs, després d’un procés històric que combini, d’una banda, tot i les dificultats evidents, la via de les reformes normatives encaminades al reconeixement de Catalunya com a subjecte de sobirania …?. Aquesta aposta estratègica és una contradicció flagrant amb les afirmacions dels apartats 1 i 2 en els que es constata la inviabilitat de l’Espanya plural i federal i l’esgotament de l’autonomisme després del fracàs del nou Estatut.
Tota aquesta renúncia és denunciada a la ponència alternativa (apartat2) de Reagrupament.cat. D’acord amb la Declaració Ideològica del nostre partit ha elaborat tota una estratègia a llarg termini i un full de ruta a curt termini per redreçar la deriva tacticista de l’actual direcció.
Preveient la reacció dels militants davant aquesta devaluació ideològica i estratègica, la direcció actual d’ERC pretén esmenar-se a si mateix amb la iniciativa de Josep Lluís Carod-Rovira sobre la celebració d’un referèndum d’autodeterminació l’any 2014. Però l’ombra de l’oportunisme plana sobre la sinceritat d’aquesta proposta. Com en tots els Congressos i totes les Conferències el que pretén la direcció actual d’ERC és que la militància li doni un xec en blanc per continuar amb la mateixa línia política seguida fins ara. L’única manera d’imposar una correcció és votar l’esmena a la totalitat que representa la citada ponència alternativa redactada per Reagrupament.cat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He hagut de tornar a llegir l’article 2 cops. No pot ser. Sé sobradament com les gasta la actual direcció d’ERC. M’han enganyat a mi i a molts catalans més, però d’aquí, a la baixada de pantalons i sibil·lina traïció (amb nocturnitat i premeditació) que es proposen dur a terme…
És de jutjat de guàrdia. On hem anat a parar? Ens mereixem tenir aquesta classe de dirigents? Tan poca cosa som com a poble que només tenim polítics de tan baixa alçada, intel·ligència i dignitat?
Espero que des de Reagrupament es denuncií tal i com afirmes, i es pugui aturar.
Com ens hem de veure i com hem de patir!!!