Josep Pinyol

La direcció del PNB ha aprovat una ponència política que es comprometia a a celebrar un referèndum d’autodeterminació dintre d’aquesta legislatura. En discrepància d’aquest posicionament el seu president, Jon Imaz, ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. Aquesta renúncia ha provocat la reacció immediata i preocupada del President Rodríguez Zapatero i de Mariano Rajoy i ha ocupat la portada de tots els mitjans de comunicació de l’Estat Espanyol perquè tothom està segur que el PNB complirà el compromís de la seva ponència estratègica.

Paral·lelament el President d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira ha proposat convocar un referèndum d’autodeterminació l’any 2014. Els mitjans polítics i periodístics espanyols han reaccionat amb indiferència a les paraules del Conseller de la Vicepresidència. La hipòtesi segons la qual els nuclis de poder del Regne d’Espanya hagin adoptat la cultura democràtica del Regne Unit de cara al ?dret a decidir? a Catalunya queda desmentida pel manteniment de la doctrina autoritària de la ?Unidad de España? de cara a Euskadi. Simplement no consideren creïbles les declaracions del President d’ERC, mentre que estan convençuts que els continguts de la ponència política del PNB es convertiran en fets, però no en el cas d’ERC. El PNB és un partit creïble i ERC no.

Aquesta situació ha de preocupar moltíssim a tots els militants
republicans que han de participar a la Conferència Nacional d’ERC del
proper dia 20 d’octubre. Perquè sense credibilitat el més agosarat full
de ruta cap a la independència és paper mullat. La manca de credibilitat és el problema més greu de tota la classe política catalana. És la causa de la manca de respecte que l’Estat Espanyol té per Catalunya i de l’abstenció del 50% dels votants del Principat. Quina credibilitat té el PSC-PSOE que vota a favor de l’Estatut al Parlament i l’endemà el seu Secretari General, José Montilla, anuncia que presentarà 60 esmenes al Congrés de Diputats?. Quina credibilitat té Esquerra Republicana quan fa a aquesta persona President de la Generalitat?. Quina credibilitat té Convergència i Unió després del famós pacte amb José Luís Rodríguez Zapatero?.

És normal que en l’enfrontament amb l’Estat Espanyol es presentin alternatives semblants al famós ?dilema del presoner? i que l’estratègia per respondre a l’opressió divideixi els partits nacionalistes entre els partidaris del congraciament i els de la resistència. Això passa als Països Catalans i a Euskadi i l’opinió pública ho entén perquè comparteix els mateixos dubtes. Però al PNB els seus Estatuts permeten un debat intern on les diferents sensibilitats estan als òrgans de direcció i els dirigents que mantenen una o altra posició les sostenen fins al final; i si la seva queda en minoria, com és el cas de Jon Imaz, renuncien a continuar en el càrrec.

En canvi a ERC un dissabte hi ha un Consell Nacional en que no es deixa votar la convocatòria d’un Congrés Extraordinari, però en el que un referèndum pel dret a decidir no està a l’ordre del dia i l’endemà diumenge un alt dirigent en una calçotada anuncia que el partit presentarà una moció al Parlament demanant l’autodeterminació. De la mateixa manera el President d’ERC abans de l’estiu en unes declaracions blasma les Assemblees Territorials del partit per haver-se decantat pel ?no? en el referèndum de l’Estatut i passades les vacances anuncia la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació l’any 2014. Aquest intent de fer tots els papers de l’auca sense que mai dimiteixi ningú és el que ha fet perdre la confiança en ERC de 300.000 persones entre les eleccions espanyoles de 2004 i les municipals de 2007.

Per recuperar la credibilitat d’ERC Reagrupament.cat ha presentat una esmena a la totalitat a la ponència d’estratègia per la propera Conferència Nacional. Evidentment la ponència oficial és absolutament insostenible. Presentar una esmena a la totalitat és una tàctica arriscada perquè es visualitza la correlació de força en una sola votació. S’haurien pogut presentar esmenes parcials i entrar en la seva negociació amb la ponència oficial que segurament seria molt receptiva perquè a hores d’ara ja és conscient de la feblesa del seu document (per això la vol esmenar amb l’anomenat projecte ?Carod 2014?). Però aquesta manera de procedir, que dissimularia un possible fracàs, mantindria la confusió, la indefinició i totes les característiques del funcionament d’Esquerra Republicana que li han fet perdre la confiança dels nostres electors. Estem convençuts que la fermesa en el manteniment de les pròpies posicions és l’única manera de recuperar la credibilitat d’Esquerra: aquesta és la condició primera i imprescindible d’un full de ruta cap a la independència.