El resultat de la consulta sobre la Llista Cívica ha refermat els valors de transversalitat, mobilització i apartidisme que han estat la clau de la seva grandesa, de la seva capacitat de sumar milions de persones. I han estat les multituds al carrer i defensant les urnes de l’u d’octubre de 2017 les que han fet trontollar el Regne d’Espanya i han posat el conflicte de Catalunya en l’agenda internacional. Aquesta és l’Assemblea que ha sortit reforçada de la consulta.
Dissabte després de l’Assemblea General, en Josep Costa se sorprenia que tant els partidaris del SÍ com els dels NO trobessin satisfactori el desenllaç de la votació. En ratificar les nostres característiques originàries tots els membres de l’ANC hem guanyat. A Taradell els qui havíem fet campanya alertant dels perills de desnaturalització de l’entitat estàvem contents per haver conjurat aquesta amenaça. Els qui havien postulat la Llista Cívica respiraven alleugerits de no haver d’afrontar la impossible feinada del “Procés Participatiu” per triar els/les candidats/tes de les quatre circumscripcions, més recollir 58.000 avals abans del 8 d’abril; amb el risc de no assolir la fita.
En la mateixa conversa Josep Costa va assenyalar que l’independentisme necessita una catarsi intel·lectual. En el cas de l’Assemblea la reflexió és peremptòria perquè, per primera vegada en dotze edicions, l’AGO d’aquest any no ha aprovat el Full de Ruta 2024–2025. Amb les eleccions anticipades el nostre discurs no pot continuar girant al voltant de la participació en les urnes al Parlament, com en els darrers 18 mesos. En els dos anys de mandat del nou Secretariat Nacional que començarà després de les eleccions del 12 de maig, no hi ha previstes eleccions al Parlament. Sense aquesta fita els qui han governat l’entitat fins ara no tenen ni estratègia, ni discurs.
Sortosament per la nostra entitat, els qui hem defensat el manteniment del nostre caràcter activista a la consulta, alhora hem elaborat un pla de treball per revitalitzar-la i una estratègia per assolir la independència. Els seus trets principals estan exposats molt sintèticament al manifest que vàrem presentar al CIEMEN el passat 6 de març. Poden servir per recuperar el lideratge intel·lectual, polític i social de l’Assemblea i del conjunt de l‘independentisme.
El seu primer punt és vehicular un nou discurs dirigit a tota la població, no als ja que estem convençuts; difondre un relat centrat en denunciar les gravíssimes conseqüències de continuar sotmesos a Espanya, que amenacen l’extinció de Catalunya com a nació avançada.
També el meu llibre “Tornem-ho a fer! Mobilitzacions i desobediència civil fins a un Acord de Pau”, amb pròleg de Jordi Pesarrodona, vol contribuir a aquesta catarsi amb una reflexió més extensa sobre com fer efectiva la República Catalana.
Gràcies a aquesta catarsi mental no hi haurà buit en el govern de la nostra entitat. És més, un relleu en els òrgans de govern de l’Assemblea pot obrir una nova etapa creixent de l’Assemblea que arrossegui al conjunt de l’independentisme. Un nou impuls basat en els punts exposats en el que es pot anomenar “el Manifest del CIEMEN”. Evidentment, els socis han de confiar en candidats que es presenten per les seves qualitats personals, però que comparteixen aquest horitzó.
Els punts del Manifest del CIEMEN són, a més de la renovació del discurs, una estratègia de confrontació amb l’Estat espanyol basada en la desobediència civil, que és la que ha permès a diverses nacions assolir la independència des de 1945. Aquest camí ha de partir del baix nivell actual de mobilització i de les baralles i actuacions dels partits independentistes dels darrers anys i anar incrementant la capacitat de convocatòria.
En tercer lloc, cal la reactivació de les Assemblees de Base i la millora de la seva comunicació, perquè són la força de la nostra organització. Les grans campanyes amb finalitats específiques com, per exemple, la protesta contra el dèficit públic, el caos de rodalies o la defensa de la llengua han de ser el motor de la revitalització de les territorials i les sectorials.
Dotar de contingut operatiu al Pacte Nacional per la Independència és un quart àmbit de la nova etapa de l’Assemblea. Caldrà restablir un marc permanent de coordinació. Les entitats aplegades no sumen, sinó que multipliquen.
En definitiva, l’afermament en els valors fundacionals de l’Assemblea que ha revelat el resultat de la consulta pot esdevenir el tret de sortida d’una nova etapa d’esplendor de la nostra entitat. Un període en el qual torni a encapçalar el nostre poble amb centenars de milers de persones al carrer i que el condueixi fins a la independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!