Josep Pinyol

A l’entrevista darrera entre el President del Govern espanyol i el President de la Generalitat, Pedro Sánchez va deixar un llistat de temes que va anomenar «Agenda del Retrobament». Contenia més de trenta mesures a tractar a la Taula de Diàleg, que redueixen el conflicte entre Catalunya i Espanya a temes administratius. La setmana passada la Vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va demanar un diagnòstic sobre com s’ha arribat al nivell de confrontació actual. Aquesta es pot descompondre en un seguit de conflictes, el més rellevant dels quals és el constitucional, que va acompanyat de molts altres com el conflicte judicial-policial, el conflicte polític, el conflicte econòmic-fiscal o el conflicte lingüístic. La part catalana podria aportar a la taula la seva «Agenda per la democràcia» que podria començar amb 14 punts del Conflicte Constitucional que detallo en aquesta entrada. Caldria fer-ne de semblants en la resta de vessants del conflicte.

1. Catalunya pateix una situació antidemocràtica: la seva norma superior, l’Estatut d’Autonomia, no és la que van pactar el Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles i els ciutadans van aprovar en referèndum.
2. La situació descrita al punt 1 és també anticonstitucional: la sentència del Tribunal Constitucional va infringir l’article 152.2 de la Constitució Espanyola que estableix que un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat pel mateix procediment.
3. D’acord amb aquest article el Tribunal Constitucional, si considerava anticonstitucionals diversos articles de l’Estatut de 2006, havia d’ordenar repetir tot el procediment. Aquest hauria culminat amb un nou referèndum dels ciutadans de Catalunya.
4. La sentència esmentada redueix el rang de l’Estatut d’una nacionalitat com Catalunya aprovat en referèndum al d’un Estatut d’una regió aprovada només per les Corts espanyoles. També titlla el poble català de «subespècie» i anul·la el sentit de l’autonomia política en considerar la sobirania espanyola com omnipotent.
5. Després de la retallada i la interpretació de l’Estatut de la sentència del T. C., la Constitució de 1978 no té el consentiment de la majoria dels ciutadans de Catalunya. Ho evidencia que, des de 2010, a les eleccions els partits constitucionalistes (PSC-Ciutadans-PP-Vox) han obtingut al voltant del 40% dels vots, mentre la resta (al voltant del 60%) es proclama republicana.
6. Només una Reforma Constitucional podria anul·lar la interpretació de l’Estatut establerta a la sentència del Tribunal Constitucional. Però aquesta exigeix l’aprovació de dues terceres parts del Congrés i el Senat, dissolució de les Corts, noves eleccions i un referèndum. Aquest procediment la fa impossible perquè que atorga capacitat de vet a una tercera de l’electorat espanyol.

7. A les eleccions de 2012 va haver-hi una majoria a favor del «dret a decidir» concretat en un referèndum sobre la independència com el d’Escòcia (CiU, ERC, Iniciativa i diputats del PSC). El Parlament va aprovar una «Declaració de Sobirania» sense efectes jurídics, que el Govern espanyol va impugnar i el Tribunal Constitucional va acceptar-la, tot i no tenir conseqüències jurídiques. Es van iniciar sentències que afecten simples declaracions del Parlament, limitació impròpia d’una democràcia.

8. El 2014, després de que el Congreso de Diputados rebutgés l’admissió de la llei per fer un referèndum sobre la independència, el Parlament català va aprovar una Llei de Consultes que havia de permetre conèixer si la majoria de ciutadans de Catalunya volien continuar formant part voluntàriament del Regne d’Espanya. El Tribunal Constitucional la va considerar anticonstitucional.

9. Un mes després de les eleccions catalanes de 2015 la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional va atorgar-li la potestat de suspendre càrrecs electes i imposar multes, un fet inaudit en els països de tradició democràtica, com ha assenyalat la Comissió de Venècia.

10. A partir de la Resolució del 9-N-2015 del Parlament, el Tribunal Constitucional no només fa l’aberració constitucional de suspendre declaracions polítiques que no tenen efectes jurídics, sinó que, a més, es constitueix en de primera i única instància que amenaça personalment les autoritats parlamentàries per tal d’impedir formació de projectes de llei, previsions pressupostàries, comissions, actes i debats futurs. Recolzant-se en aquesta doctrina PSC, PP i Cs impediran el debat de totes les lleis incloses en el mandat democràtic que havia guanyat les eleccions. Carme Forcadell és a la presó per aquesta doctrina del TC.

11. El Tribunal Constitucional ha avalat la destitució del Govern de la Generalitat, la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions catalanes pel «Presidente del Gobierno» espanyol emparades en l’article 155 de la C.E. Aquestes facultats del «Gobierno van ser defensades per l’exministre franquista Manuel Fraga al debat constitucional. Però van ser desestimades per les «Cortes españolas». Ara el T.C. ha tornat a reformar la Constitució de facto en incorporar la doctrina Fraga amb la seva jurisprudència.

12. Els partits independentistes van tornar a guanyar les eleccions del 21 de desembre de 2017. Quan el President Puigdemont havia de ser investit de nou, el gener de 2018, el Govern espanyol va voler utilitzar el Tribunal Constitucional per impedir la seva investidura. Contra el principi de la separació dels poders membres del Govern espanyol i del Tribunal Constitucional van estar en contacte per dictar unes «mesures cautelars» que no estan previstes a cap llei.

13. Els presos polítics van presentar uns 50 recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional per vulneració dels seus drets fonamentals. El TC els va acceptar tots, però no els va resoldre fins dos anys més tard, tot i tenir l’obligació de fer-ho amb urgència. Fins i tot en el cas d’Oriol Junqueres al que el TJUE va donar la raó. S’ha demostrat que era una estratègia premeditada per impedir els recursos davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

14. Aquest mes de febrer el Tribunal Constitucional ha instat la Fiscalia General de l’Estat a actuar contra el President del Parlament, Roger Torrent, per haver tramitat una moció de la CUP sobre l’autodeterminació. El Govern de Pedro Sánchez ha presentar un incident d’execució que considera que la Cambra catalana continua vulnerant l’ordre constitucional i estatutari.

En el full excel presentat el Govern espanyol al costat de cada punt hi havia la seva posició. En cada un d’aquests punt la posició del Govern Progressista espanyol és: “no sap, no contesta”.

      Aquest ràpid repàs mostra la incapacitat de la constitució monàrquica de 1978 de trobar una sortida al conflicte constitucional entre Catalunya i Espanya. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!