En aquest debat només hi ha dues posicions possibles: la primera, que consisteix en el ?desplegament del nou Estatut?, defensada per totes les direccions actuals de tots els partits. Les variacions són petites: el PSC defensa formar part del PSOE i influir-hi des de dins; la direcció actual d’ERC defensa congraciar-se amb el PSOE mitjançant el govern tripartit a la Generalitat; Convergència i Unió divergeixen sobre les condicions per entrar en un futur Govern Zapatero. Contra aquesta política de pidolar es presenta la segona estratègia, a llarg terme, de recuperar el sentit de la dignitat i el dret del nostre poble, de preparar-lo per assumir una lluita política i de mobilització de llarga durada per a resoldre el ?conflicte? entre la nació catalana i un Estat Espanyol que ens atorga un tracte de ?colònia?. Aquest segon plantejament, conseqüència inevitable dels plantejaments sobiranistes, el defensa en solitari la tendència Reagrupament.cat i Joan Carretero.
La segona estratègia, la de Reagrupament.cat, és rupturista i representa trencar amb totes les rutines polítiques i les inèrcies socials des de la Transició. Per això serà escarnida i, fins i tot ridiculitzada. No ofereix un camí fàcil sinó costerut. Tanmateix un camí possible, perquè més d’un centenar de nacions oprimides han aconseguit el seu Estat en el darrer segle. Amb la seva lluita, des de la Declaració del President Wilson l’any 1917, han obert una via democràtica que ha creat una legislació internacional que dona suport al Dret a l’Autodeterminació. Aquesta via és a la que hem de recórrer, perquè en la del desplegament estatutari l’Estat Espanyol sempre és alhora jutge i part interessada.
Els membres de Reagrupament.Cat creiem que serem capaços de convèncer, primer, els seus companys d’ERC cap aquesta nova estratègia. Després serà Esquerra Republicana de Catalunya la que amb la nova línia política recuperarà els milers de ciutadans que havien confiat en ella i que s’han abstingut a les darreres eleccions. Els centenars de milers de ciutadans que el 18 de febrer de 2006 es van manifestar pel ?dret a decidir? no han desaparegut. Només cal tornar a sintonitzar amb l’alt sentit de dignitat que va impregnar aquell dissabte els carrers de Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però convèncer la actual direcció d’ERC serà encara més difícil que convèncer els manifestants pel "dret a decidir". Costa molt reconèixer que t’has equivocat i encara més si vius rodejat de llepafils i càrrecs de confiança.
Malgrat espero que ho aconseguim!