La pèrdua de més del 40% dels vots ha forçat Jordi Portabella a no renovar el pacte amb el PSC-PSOE i passar a l’oposició, tot i que no descarta votar a favor de Jordi Hereu en la sessió d’investidura. Després de 8 anys de compartir govern ha fonamentat el seu posicionament en el distanciament del ?model de ciutat? dels socialistes en relació al model republicà. Aquest alegació ha coincidit amb la ?Carta a los amigos? de l’expresident Maragall en la que reconeix que el seu model de ciutat articulat al voltant de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics o el Fòrum de les Cultures era la continuació del esquema urbanístic de la dreta catalana, des de Rius i Taulet fins a Porcioles: aprofitar un esdeveniment de projecció internacional com les Exposicions Universals de 1888 i 1929 per urbanitzar un espai de la ciutat, que inevitablement desencadena una onada especulativa. Implícitament Maragall reconeix que l’urbanisme del PSC-PSOE és la continuació sense ruptura de l’urbanisme franquista. Aquest model és antagònic al model republicà, iniciat amb Ildefons Cerdà.
Des del segle XIX hi ha dos models de Barcelona, el republicà i el de la dreta. El model de la Barcelona republicana va començar amb Ildefons Cerdà i els seus estudis estadístics sobre la situació de salubritat i higiene de la classe obrera en els carrers estrets de la Ciutat Comtal emmurallada i ocupada militarment. A partir d?aquests estudis Cerdà va elaborar una teoria general de la urbanització, una de les primeres de tot el món. I la va portar a la pràctica amb el seu pla de l?Eixampla, aprofitant l’espai deixat lliure al voltant de les muralles fins on arribaven les bales de canó del segle XIX. La planificació va ser l?eix de l?urbanisme republicà i dos segles més tard l?Eixampla resta superior a qualsevol altre creixement posterior a tota l?àrea metropolitana. Francesc Macià va continuar aquesta tradició amb el seu ?Pla Macià? que abastava tot el Baix Llobregat. D?haver-se portat a terme avui hi hauria barris de ?caseta i hortet? en comptes de polígons de blocs d?habitatges com Bellvitge o Sant Ildefons.
La dreta catalana ha optat sempre per un altre model, el dels grans esdeveniments de caire internacional. Rius i Taulet va ser l?alcalde, de designació reial, que va començar la sèrie amb l?Exposició Universal de 1888, que va servir per ajardinar el Parc de la Ciutadella. L?Exposició de 1929 va continuar aquest model que va servir per transformar la muntanya de Montjuïc. Porcioles, l?alcalde franquista, va promoure el projecte d?una Expo per a urbanitzar tota la serra de Collcerola i fer-hi tres túnels. Aquests grans esdeveniments anaven acompanyats d?una febre d?or constructora i especulativa, amb uns increments desproporcionats dels preus dels habitatges. Aquests efectes negatius quedaven tapats pel gran ressort mediàtic dels esdeveniments. Però després dels grans fasts, de manera inevitable, venia una crisi d?una magnitud directament proporcional a la ?febre d?or?.
El PSC, amb Narcís Serra i Pasqual Maragall, va abandonar el model republicà de planificació al servei de les classes més desafavorides i van adoptar el model de la dreta: grans esdeveniments de cara a la galeria que indueixen una forta especulació urbanística. Per això un franquista tant notori com Juan Antonio Samaranch va ajudar tant en la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics. El Fòrum de les Cultures va voler ser la repetició de la jugada, però com diuen en castellà ?nunca segundas partes fueron buenas?. El model urbanístic dels socialistes és clarament de dretes. El contrast amb d’altres ciutats europees governades pel socialisme des de 1945, com Viena, és abismal; només cal visitar-les. Per exemple, el PSC-PSOE en els trenta anys que ha governat Barcelona i els Ajuntaments de la seva àrea metropolitana mai s?ha preocupat de que l?habitatge públic representés un terç del total de l?habitatge, com han fet tots els partits d?esquerra des de la II Guerra Mundial. Els actuals preus de l’habitatge són el resultat d’aquest model de ciutat.
Per aquí a Karlsruhe, que som prop de 400.000 habitants, només hi ha un o dos edificis alts, el reste son edificis de 4 o 5 plantes amb molt espais enjardinats, tant es així que la meva dona i jo diem que Karlsruhe es un jardí amb quatre cases al mig.
Pots anar des de les barris fins el centre mateix per camins rodejats de jardins, la bicicleta i el tramvia és el transport majoritari i només hi ha algun problema en les rodes si hi ha un accident. A la ciutat quasi ningú va en cotxe, no val la pena, es millor anar en tramvia o en bicicleta encara que sigui per la nit.
La ciutat te el sobre nom de ciutat ventall, perquè esta construïda a partir d’un castell d’on surten les diagonals.
En aquest link podeu veure una foto
http://www.g.hs-karlsruhe.de/img/master_geomatics/presentation/karlsruhe.jpg