Senyor Weber, a finals de novembre, va afirmar que el nostre país “té prou llibertat i espai polític per expressar la identitat regional de Catalunya“. És una intromissió incomprensible; només els catalans tenim dret a valorar si ens satisfà el nostre estatus polític. Com a bavarès, potser creu que Catalunya té un autogovern similar al de Baviera. Però l’autonomia catalana és infinitament inferior a la bavaresa. Ho palesen els següents set fets principals:
L’any 1871 Baviera va decidir lliurement integrar-se en el II Reich alemany després de ser un Estat independent durant mil anys, com vostè també va recordar. En canvi Catalunya, va ser derrotada militarment el 1714; els Decrets de Nova Planta van abolir la constitució catalana i van annexionar la nostra nació al Regne de Castella apel·lant al dret de conquesta. L’any 1812 el Regne de Castella va canviar el seu nom pel de Regne d’Espanya que ha recorregut a dictadures militars per retenir Catalunya sense el consentiment dels seus ciutadans.
L’Estat lliure de Baviera té la seva constitució, mentre que Catalunya es regeix per un Estatut d’autonomia. Els bavaresos van aprovar la seva constitució, l’han reformada i han sotmès els canvis a referèndum sense demanar permís a la República Federal. En canvi el Parlament de Catalunya ha de negociar l’Estatut amb el Congrés de Diputats espanyol. En aquest tràmit, l’any 2006 l’Estatut va ser durament retallat. Tot i així, la versió rebaixada va ser aprovada en referèndum. Tanmateix la secció espanyola del Partit Popular Europeu va impugnar-lo al Tribunal Constitucional. Aquest, en la seva sentència, va tornar-lo a ribotar, tot i que l’article 152.2. de la Constitució espanyola estableix que un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat pel mateix procediment. Aquesta sentència va fer esclatar l’actual conflicte entre Catalunya i Espanya.
Baviera té un sistema judicial propi. Tots els seus jutges són bavaresos. En canvi la majoria de jutges que actuen a Catalunya provenen d’Espanya i hi ha molts pocs jutges catalans. Els membres del Tribunal Superior de Catalunya són nomenats des de Madrid. L’Estatut de 2006 va intentar modificar aquesta situació, però fins i tot una tímida reforma va ser declarada anticonstitucional.
L’Estat lliure de Baviera és una circumscripció a les eleccions al Parlament europeu en les quals elegeix 12 diputats. A més té representació davant de la Unió Europea i relacions consulars amb 127 Estats. Catalunya no té diputats que la representin a la Cambra europea perquè Espanya és una circumscripció única. Hi ha europarlamentaris dels partits catalans que aconsegueixen els vots necessaris en la circumscripció espanyola. La Generalitat catalana té 21 delegacions a l’exterior.
L’Estat Lliure de Baviera té set districtes que depenen exclusivament d’ell. Les seves grans ciutats i les poblacions més petites tenen una gran autonomia. A Catalunya les províncies i les seves Diputacions són divisions de l’Estat espanyol. A la dècada de 1980 una llei del Parlament català per integrar-les a la Generalitat va ser declarada anticonstitucional. Segons aquesta sentència l’autonomia catalana no és territorial, sinó que se sobreposa a les autonomies provincials i municipals que pengen directament de l’Estat. Aquesta concepció de l’Estat multiplica les agències fiscals, les policies, etc. enmig d’un garbuix de competències superposades.
El juny de 2017 la República Federal alemanya va reformar la seva constitució per canviar la solidaritat fiscal entre els diferents lands. Aquesta modificació responia a les queixes de Baviera sobre la seva contribució al fons de redistribució que considerava excessiva. D’acord amb les xifres que cada any es publiquen a Alemanya, l’any 2019 l’aportació dels 13 milions de bavaresos a la solidaritat interterritorial va ser de 6.700 milions d’euros, un 1,07% del seu PIB. En canvi l‘any 2020 la diferència entre els impostos pagats pels 7.800.000 de catalans a l’Estat espanyol i les despeses d’aquest al nostre país va ser de 21.982 milions d’euros, el 9,8% del PIB. Les xifres són tan escandaloses que l’administració espanyola fa anys que no publica les dades. Mentre Baviera ha aconseguit una reforma constitucional del règim fiscal, Catalunya no ha pogut alterar l‘enrevessat sistema de finançament de les comunitats autònomes de 2009; segons la llei, s’havia d‘actualitzar el 2014, aviat farà deu anys. La diferència fiscal entre Baviera i Catalunya és sagnant.
A Alemanya les matèries que corresponen a l’Estat federal, als lands i als ajuntaments estan ben delimitades. A Espanya hi ha conflictes continuats entre les competències de l’Estat i de les comunitats autònomes. L’educació n’és un bon exemple. A la República Federal no hi ha una llei que reguli les etapes formatives i els plans d’estudi de tot Alemanya. Aquest fet ha permès a Baviera, a les darreres dècades, organitzar sense interferències un sistema educatiu d’alta qualitat que ha estat clau per transformar un land històricament agrícola en un land altament industrialitzat. Catalunya té les competències sobre el personal educatiu i el funcionament quotidià dels centres educatius. Però la Generalitat no pot crear un sistema d’ensenyament propi. Al contrari ha de complir les vuit lleis orgàniques d’educació que les Corts espanyoles han aprovat des de 1980. al ritme d’un canvi de sistema escolar cada cinc anys.
Per no allargar aquesta carta, no s’ha comparat la descentralització de la televisió pública alemanya en els Lands amb la concentració dels canals estatals i privats a Madrid. Tampoc no es tracten altres aspectes fonamentals.
En resum, senyor Weber, hi ha un abisme entre les relacions de Baviera amb l’Estat alemany, basades en el consentiment mutu, i la submissió per la força de Catalunya per part de l’Estat espanyol. El Partit Popular d’Espanya (fundat pel ministre del general Franco, Manuel Fraga, l’equivalent a Alemanya a ser un ministre de Hitler) té la principal responsabilitat en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Per tant compartir la seva visió franquista de Catalunya no és recomanable per a un President del Partit Popular Europeu. Per aquesta concepció el PP espanyol, només tres diputats al Parlament de Catalunya d’un total de 135.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitats !!!
Un excel.lent article.
Per en Josep Pinyol
El senyor Manfred Weber o bé, es fa l’orni o simplement ignora el que és l’estat espanyol. El CSU sempre ha estat un partit associat al CDU com per exemple la UPN amb el PP. El CSU és un partit molt conservador vorejant l’extremisme de dretes. Ja al seu líder històric Franz Josef Strauss -potser el més carismàtic del partit, durant quasi tres dècades- se l’acusava de flirtejar amb el nazisme.
Manfred Weber no és, ni de bon tros, un prestigiós polític, perquè no té, ni el carisma, ni la categoria política, ni intel·lectual de la darrera Kanzlerin d’Alemanya. La senyora Merkel va demostrar sobradament les seves profundes conviccions democràtiques renunciant a governar als estats de l’antiga DDR com Turingia, Saxònia- Anhalt – si pactava amb l’extrema dreta, és a dir, amb el partit AFD-Alternativa Für Deutschland. Va rebutjar aquest pacte per salut democràtica i no li va importar que governés el partit de l’oposició el SPD. Cosa impensable en la política espanyola, on PP i Vox són la mateixa cosa. Ella tenia clar que en els països democràtics, hi ha gran diferència entre un partit conservador i un reaccionari. Article ben argumentat. L’escriptor és bon coneixedor de la Bundesrepublic Deutschland, i l’encerta ple.
Joan Simon
Perfecte!!