Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER
Recull de textos i audiovisuals propis o aliens
MONSENYOR SERVIÀ
CARNAVAL
Quan jo era petit, molt petit encara, algú va preguntar-me davant del meu pare –persona intel·ligent, molt humana i dotada d’un agut sentit de l’humor– què volia ser quan sigués gran. A la qual cosa, jo, resolt, sense pensar-m’hi dues vegades, vaig respondre: O capellà o actor de cinema.
El meu pare em mirà astorat i sorneguer, i, amb un finíssim somriure, recordo que va dir-me: Mira, Josep, si jo fos de tu, triaria tot una altra cosa; ara bé, si t’has de decidir per una d’aquestes dues, jo t’aconselleria la d’actor, que mai no et compromet a tant i sempre et permetrà fer de capellà, de bisbe, de cardenal… o del que vulguis.
I, tot i que no he estat ni actor ni capellà, si que per una nit vaig assumir, amb tota dignitat, el paper de “monsenyor” —vegeu la foto. Va ser en una festa privada de Carnaval, ara fa uns anys. (Em van donar el primer premi).
I és que, en el fons, si us he de ser franc, crec que una de les meves vocacions més clares i alhora més ocultes ha estat la de cardenal. Això sí: amb seu a Roma i en temps del Renaixement.
Cal que us en digui els perquès?
Bon carnaval a tots i a totes!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que ja ho voliem els Catarlans i ens varen cremar a Tots … trumlaililà quina fresca i fa!!!