En les primeres intervencions i entrevistes que l’hem vist, l’Anna Gabriel s’ha mostrat com una dama de ferro de verb suau i veu continguda. La contradicció sembla irresoluble, ben entès que el rostre de mirada eixuta, fixa i penetrant, moltes vegades contrasta amb la cantarella musical quasi bé eivissenca, la qual cosa ens depara encara més contradiccions comunicatives.
Però l’ànima de l’Anna és suau i dòcil. Això va ser el que ens va mostrar en una expressió quasi bé infantil i maternal quan el passat 10 de gener el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, feia referència als serrells comuns dels pentinats: «Es veritat, vostès no estan escollint un president de la CUP ni un govern de la CUP, ni ens volem semblar, encara que alguns pensin que el pentinat se’ns assembla…» (min. 20:40).
Les rialles van esclatar a l’hemicicle. I l’Anna va fer un somriure còmplice, d’aquells tan naturals, propers i sentits. Però el gest determinant va ser el rostre inclinant-se fugaçment vers l’espatlla esquerra: un senyal d’afecte i tendresa quasi bé maternal o marital. Va ser molt breu, però suficient per entendre que la impostada fredor de l’Anna Gabriel, aparellada amb la docilitat de la veu, gaudeix d’un bell i formós fons. Tot i això, és evident que la severitat del rigor polític sempre impera per exigència del guió. Però el gest còmplice que s’inclina instintivament fent coixí, en realitat cerca una espatlla on recolzar-se. Quanta tendresa en un gest tan fugaç!
(min. 20:40): http://www.vilaweb.cat/noticies/les-intervencions-enginyoses-de-carles-puigdemont-i-els-clatellots-a-loposicio/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!