Al fons, a l'esquerra

Bona part dels mitjans catalans resumeixen la trobada entre Mas i Rajoy amb un titular:

“El diàleg sobre el pacte fiscal no ha anat bé”.

S’equivoquen de titular…..

El titular bo. El que reflecteix millor quin era l’ànim del Mas i, per extensió, de CiU sobre el tema està contingut en una altra frase que també ha dit el Mas avui a la roda de premsa però que ha passat més desapercebuda que la primera:

“Si el president Rajoy m’hagués dit que avui que no podrà ser però que en uns mesos en podríem parlar, seria diferent”

Aquestes paraules no les deia als ciutadans catalans. Les deia a Rajoy. Li deia:

 “amb la teva negativa, no ens deixes cap altre camí que l’estat propi (amenaça) però només que obris alguna porta aleshores serà diferent”:

O sigui, li està dient al Rajoy de forma meridianament clara que té a les seves mans l’antídot per evitar la independència de Catalunya. I fixeu-vos que aquest antídot ni tan sols és el pacte fiscal, com a mínim, avui. L’antídot per evitar la independència de Catalunya és que en Rajoy “obri alguna porta” (segurament amb una petita finestra n’hi hauria prou).

CiU no vol la independència sinó el pacte fiscal en petites dosis. De manera que l’admistració completa de la medicina s’hagi completat d’ací a 5 o 6 anys. I en Mas serà el metge que ens l’administrarà. De mica en mica per poder dir al pacient: Encara no estàs bé del tot? És que encara no hem donat tot el tractament. Però oi que estàs millor que ahir? Doncs recorda’t el dia de les eleccions del metge que t’està guarint. I així durant 5 anys. Tot el temps que pugui. CiU és CiU.

Però alhora, CiU és CAT. Si en algun moment CiU detectés un descontentament molt important de la ciutadania amb la medicina, aleshores el propi dr. Mas (sí, sí, el metge que ens l’administrava) lideraria la ira dels ciutadans i nosaltres acceptaríem a ulls clucs tal salvador.

La conclusió és que Catalunya està indisolublement lligada al govern de CiU. Tan poc valem els catalans? No ens mereixem una mica més?