Segurament, entre els que assistiran a la manifestació de la Diada, hi haurà ciutadans amb expectatives molt diverses.
N’hi haurà uns que la veuran, simplement, com una mesura de pressió per assolir la hisenda pròpia. Altres, en canvi, la concebran com la manifestació de tot un poble que no està disposat a continuar essent una autonomia de l’estat espanyol ni un sol dia més. Un poble que, des dels racons més fondos dels seus budells i més pregons del seu moll de l’os clama: “PROU. N’ESTEM FARTS I NO ACCEPTEM RES MÉS QUE NO SIGUI MARXAR!!!”
Per aquests darrers, la manifestació de la diada és especialment perillosa.
Aquests independentistes apassionats interpretaran el caràcter massiu de la manifestació (tot sembla apuntar en aquesta direcció) com la projecció de les seves idees al conjunt de la ciutadania: “Ha quedat demostrat que el poble català vol la independència i no està disposat a acceptar que es barregi ni una gota d’aigua en aquest vi”, diran esperonats per l’èxit de la convocatòria. “La independència és qüestió de mesos; tal vegada de setmanes”, afegiran, en la línia que ja ens indicava en Vicent Partal en un editorial d’aquesta setmana. I s’equivocaran. S’equivocaran perquè la realitat és tossuda i no és (avui per avui) independentista. Essencialment perquè, per molta gent que es manifesti el dia 11, Catalunya no compta amb la majoria suficient per declarar la independència ni amb la majoria el suficientment apassionada per abandonar un camí conegut i iniciar un senderó que molts jutgen ple d’interrogants. Aquesta altra tropa no prou militant ni apassionada per les emocions fortes (i que, en la meva opinió és majoritària a Catalunya) en té prou amb aplicar correccions, com ara la hisenda pròpia, a la relació amb l’estat espanyol per sentir-se raonablement satisfeta. Per això mateix (i també per conservadors i per dretans) els primers que van mancats de trempera independentista són precisament els que ens governen.
Així doncs, els ciutadans que esperen que aquesta manifestació sigui l’avantsala de la independència de Catalunya i no estan disposats a acceptar res menys que això, passaran els propers mesos i anys submits en una gran frustració.
Millor sort tindran els qui es manifestin cridant Independència!! però pensant que una hisenda pròpia ja estaria bé. Jo crec que la manifestació de la Diada serà el primer pas vers la hisenda pròpia. Però els caldrà esperar no menys de 5 anys per assolir-la. Probablement més.
I, en qualsevol cas, CiU pels segles dels segles. I ben mirat, així ha de ser, doncs és clar que CIU=CAT.
Total, que per dir que els manifestants que serem a la manifestació (sDv) no som partidaris de la independència de Catalunya, qualsevol es pot inventar qualsevol altre lema convocant. I no hi ha pitjor frustració que el tenir-se d’inventar lemes inexistents i la participació de quatre monos mediatics (liders de partits i sindicats botiflers) per intentar diluir la força del carrer… Frustació per qui diu que la manifestació ha deixat de ser independentista, pas pels que anem sota el lema convocant!
No sé jo, però crec que la frustració serà per qui diu que participarà en una manifestació en que no creu amb el lema convocant. I posats a fer, perquè aquests setciències no convoquen una manifestació pel que creuen (pacte fiscal, federalisme [sic], unionisme…? Seria el més lògic i honest [però crec que aquestes dues paraules no les conèixen els nostres “representants”]: de ben segur que s’en portarien una frustració al veure que sols hi van els quatre monos i algun que altre beneficiari!
Atentament