Potser se’m pot titllar a mi de pessimista compulsiu (per missatges que t’he enviat en altres ocasions o per les entrades del meu bloc de Vilaweb), però tu ets el contrari: un optimista compulsiu, com Zapatero (i perdona la comparació, només la refereixo a l’optimisme no a cap altre aspecte; de cap manera vull insultar-te!!!!). Jo crec que la realitat en els propers anys se situarà en algun punt, ara imprecís, entre el meu pessimisme recalcitrant i el teu optimisme desfermat.
*El posicionament polític de la ciutadania és volàtil, té la capacitat de canviar ràpidament. Tu mateix ho dius al teu editorial d’avui. I això vol dir que també pot canviar en sentit contrari. Dit d’una altra manera, la clau continua essent a l’estat espanyol. Si els dirigents d’aquest estat tinguessin una mínima intel.ligència política, en una setmana, literalment, l’esclat d’independentisme que s’ha manifestat aquests darrers mesos al principat quedaria tan desactivat com els volcans de la Garrotxa. Encara més, si el procés constituent no s’inicia aviat, i s’espera a la revifada econòmica (que suposo que en algun moment arribarà) aquest sentiment també baixarà molts enters i farà inviable la secessió. Ara estem assistint a l’esclat d’una foguera. Però tots sabem que si la foguera no s’alimenta, el que ara sembla una manifestació de foc incontenible en molt poc temps acabarà reduïda a les mateixes brases que han escalfat el somni independentista durant dècades. Poc més que això.
*Em sembla increïble la teva confiança cega en la propera independència de Catalunya. Dónes per descomptada una majoria suficient (que, com diu Mas, no pot ser del 51%). Menystens el poder de la por que l’estat espanyol a través de tots els seus altaveus mediàtics i polítics s’encarregarà d’esbombar a tort i a dret en els propers mesos i anys (ja ho està fent). Negues una mínima intel.ligència política als dirigents espanyols. Desconsideres el vertigen que molta gent, especialment conservadora, tindrà a l’hora de fer el pas decisiu de donar el seu vot a la causa independentista en un referèndum. Menysprees la pressió que poden exercir sobre el govern el lobby empresarial (alguns, com bé saps, ja ho han començat a fer). En la meva opinió, amplifiques algunes coses i n’empetiteixes unes altres. Si les veiessis totes a la mida natural, potser les teves anàlisis foren diferents.
*Insistint en això darrer, a vegades, llegint els teus articles (que llegeixo àvidament cada dia perquè m’aportes una perspectiva diferent a la meva i perquè, segurament, no perdo l’esperança de poder-me encomanar algun dia d’aquest optimisme teu) tinc la impressió que que les ulleres que portes són, en realitat microscopis electrònics. Microscopis que tenen la propietat d’omplir tot el camp de visió amb un microorganisme de dimensions objectivament insignificants. Avui per avui, Compromís és a València poc més que Ciutadans aquí i tu parles d’ells quasi quasi com si haguessin de guanyar les properes eleccions (exagero una mica, és cert , però no massa).
En definitiva, és realista la teva anàlisi? No és dictada pels teus sentiments?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!