Necessitat d’una declaració d’independència
Hi ha qui pensa sobre la declaració d’independència que aquesta se situa al darrer acte del procés cap a l’estat català independent, com si fos una de les últimes escenes de l’obra. Com si, a partir de la declaració, ja comencés la independència efectiva i com si, abans de la declaració, s’haguessin d’encabir totes les negociacions del món per tal de realitzar un referèndum sobre la independència i s’haguessin de cercar tot de suports internacionals per a la causa de la independència de la nació catalana.
I això no és així. Precisament per causa de la intransigència espanyola, l’únic detonant que pot fer possible alguns suports internacionals i la realització d’un referèndum (sota supervisió internacional) és que es faci el pas endavant de declarar la independència. Una declaració que hauria d’estar protagonitzada per un contingent de càrrecs electes que representin, en principi, la major part de la societat catalana del Principat. Per exemple, una majoria de diputats del Parlament de Catalunya, o una majoria d’alcaldes i regidors, o les dues coses.
Mentre no es faci una tal declaració d’independència no hi haurà referèndum. Senzillament, la guàrdia civil espanyola ho impedirà. I no hi haurà suport internacional al procés d’alliberament català perquè, senzillament, ningú no se la juga per aquells que no (demostren que) se la volen jugar. Per tot això, justament, repetint el que ja he deixat anar en piulades recents al Twitter, caldria declarar la independència:
– per sostreure el tema del referèndum de les coordenades exclusivament espanyoles.??
– per internacionalitzar de forma convincent el cas de Catalunya i poder fer el referèndum sota supervisió internacional.
Fóra pertinent, doncs, fer una declaració d’independència i, en el mateix acte, reclamar un referèndum sota supervisió internacional. Ara, quants diputats del Parlament de Catalunya estan disposats a fer-ho? Convindria que ho diguessin, per poder-los comptar.
València, 19 de maig del 2013
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La sobirania es practica, no es declara… I la independència no es revindica: Es fa. Avui, ara, podem començar el procés d’autodeterminació que ens durà, d’una manera o altre, vers la independència. Per mi, no hi ha cap altre camí.
Eduard Vinyamata
(Altrament, blog a VilaWeb)