Tornar a escriure
Fa molts anys que escric, com a mínim, un article diari. Vaig començar a fer de periodista, pagat, el 83. Segur que des dels primers noranta escric un article diari perquè és quan vaig començar a fer un bitllet de política internacional al Punt, sota el guiatge amable de’n Marti i la Pilar. Un article diari que després ha passat a ser el mail obert a VilaWeb, publicat alguns dies també a El Punt. Un dia ho vaig comptar i crec que portava ja com quatre mil articles escrits. On, lògicament, hi ha de tot.
M’he acostumat a fer-ho. Hi ha dies que tinc alguna cosa que explicar, algun punt de vista interessant. I altres que aplique l’ofici, com si diguérem. Però en qualsevol cas el meu cap funciona de forma automàtica al respecte. Quan m’alce al matí ja vaig pensant de què parlaré i duc els ulls ben oberts. De vegades és fàcil però altres dies és rematadament complicat. Hi ha dia que a les tres del matí estic assegut ací intentant trobar encara de què parlaré.
Ara he estat quinze dies desconnectat. Sense ni article. I ahir em va costar déu i ajuda recomençar. Normalment escric a raig, Pense el tema, l’estructure mentalment i vaig de cap a cua. Ahir, en canvi, borrava i esborrava, tornava enrere i anava avant. És fàcil pensar en el cansament. Normal àdhuc. Però l’exercici es va acabar imposant i el mail obert eixint.
Avui el Jaume Subirana s’encarrega de parlar del partit del Barça així que no m’he de preocupar del mail obert. Però vist com em va costar ahir he pensat que em calia una mica d’exercici. Vet-ho ací.
…com diu el títol d’un disc de la Dharma. Aquest país necessita músics que afinin i que facin sonar les notes justes. Els polítics, entre d’altres, són especialistes a utilitzar un munt de paraules per a no dir res. Els poetes, en canvi, amb ben poques en tenen prou per dir-ho tot. Parir un article, més si és diari, ha de ser esgotador, encara que la partera sigui hàbil i la criatura vingui ben encarada. Ànims, doncs, que la ploma esmolada és nostra millor arma.
Això, ànims, si és que els necessites. Perquè nosaltres necessitem els teus articles.
Hola Vicent,
Algun follet d’Internet m’ha esborrat el comentari que ja tenia enviat i tot. Hi torno, anat directe al gra.
Dos recursos que mai no fallen : finals feliços i perquès retòrics.
Prova-ho. I si et dediques a fer exercicis d’escriptura practica per aquest cantó.
Alguns exemples (recents) els podràs legir aquí: Dipofilopersiflex
Mai una missa fou tan rendible