L’atzar
Publicat el 6 de març de 2006 per vicent
Em fascina com la gent intenta apartar l’atzar de la nostra vida. Parlen d’un accident a la neu i li donen tot de voltes intentant trobar l’explicació a com és que un home ha caigut sota un allau sobtat, enmig del mal temps. Diuen que era un expert caminant i que acostumava a passar sovint per aquell lloc. És molt més senzill assumir que ha tingut mala sort i estava en el moment menys adequat al lloc menys adequat. Pur, i lamentable, atzar.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Jo, en canvi, com més vell em faig menys crec en les coincidències, tu.
Intentar domesticar l’atzar és una penosa manifestació del nostre desig d’autoengany. Però, ai las!, en quines situacions ens alliberem d’una necessitat tan forta? Tal vegada els científics ho saben…
També és per atzar que milers de persones vagin a esquiar, i no els caigui un allau a sobre… Potser anomenem atzar només a l’excepció, positiva o negativa, a la notícia, quan en realitat, en el fons, tot és fruit de l’atzar (tot i que a mi no m’agafarà un allau, no pas… no crec… no sé).
L’atzar enlloc de Déu, que deia Bataille
Salut!!