Des de la Plana

L’alcaldessa d’Alacant ha dimitit. Avui, vespra de la Nit de Nadal. I en el seu aniversari, també. Fidel a una manera de fer, ha anunciat la seuva dimissio a través del FacebookFacebookFacebook.

Dona d’una història política controvertida i implicada en el cas Brugal i en el cas Rabassa, ja fa temps que estava pressionada pel seu partit, el PP, que veu com el temps se li tira a sobre i l’enxampa amb massa llast la vespra de les eleccions.  Evidentment, no ha dimitit per pròpia voluntat. Però també està clar que amb aquest gest no aconseguirà capgirar la tendència a l’ensorrament total del PP al País Valencià. A hores d’ara, tant és, el que facen. Poden continuar sacrificant peons: Sonia Castedo, Carlos Fabra, Lola Johnson, Francisco Camps, Ricki Costa i tants com vulguen. El seu problema és que el podrimer els arriba al moll de l’ós. No tenen la més mínima credibilitat i mantenen una economia, pel que respecta al País Valencià, completament enfonsada. Sense infraestructures, sense agricultura, sense comerç, sense indústria i amb molta, molta corrupció. A tots els nivells. Amb una còrrua d’implicats en tota mena de delictes que els aparexen als del PP per tot arreu. No és d’estranyar que sacrifiquen peons, o peces més valuoses, per tractar de salvar uns mobles que tenen definitivament perduts. Han sigut massa anys, de fer el que han volgut i de demanar que els riguerem la gràcia. La darrera, només per citar-ne una, la “consulta virtual” per veure què prefereixen els pares per l’educació dels seus fills. Si valencià o castellà. I els valencians, murris, no hem respost. Qualsevol persona normal dimitiria. Però la Consellera Català no ho ha fet. En el seu lloc, ho ha fet l’alcaldessa d’Alacant. Una més. Però al maig, eleccions locals i autonòmiques, al País Valencià. Aleshores aniran fora pel broc gros. No de un en un. Cinc mesos, quasi dia per dia, queden. Ja veureu com sí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!