Des de la Plana

Vila-real és la ciutat més gran de la Plana Baixa. Amb cinquanta mil habitants, té des d’un hospital, l’Hospital de la Plana, fins un camp de futbol on es juguen partits de la primera divisió. Amb tradició agrícola i industrial, amb la crisi s’ha tractat de reinventar com a ciutat d’esdeveniments de tota mena. A tall d’exemple hi ha vingut a fer una conferència un nét dels esposos Curie, en els darrers anys.

Com totes les ciutats de la Plana, a partir dels anys seixanta del segle passat hi va vindre molta gent. Els primers, castellans i andalusos. I en les darreres onades, ha vingut gent de tot el món. El cas és que, d’uns anys ençà, a Vila-real, les associacions d’andalusos van començar a organitzar una feria de abril. Aquest any, la festa ja ens ha deixat una imatge impagable, amb l’alcalde visitant el Real de la feria. Com no teniu obligació de conèixer-lo, només us dic que és el senyor que somriu a primera fila, amb barba, ulleres i barret cordobés. I em sembla bé, que els immigrants d’allà on siga, puguen recordar les festes dels seus països d’origen. Ara, em falta veure la imatge del alcalde amb el vestit típic valencià de fa només cent anys. O cel·lebrant la festa del corder amb els musulmans del poble. Perquè la veritat. A una ballada popular de sardanes no me l’imagine. Segurament, això es podria considerar fins a terrorisme. I, com a mínim, separatista. I més si es balla amb espardenyes.

Però és que, amb la falera reinventadora, l’any passat es va organitzar una jura de bandera “popular”. L’acte va donar tronio, a la ciutat. De fet, cap de les dels voltants, uns voltants de centenars de quilòmetres, va fer res semblant. Aquelles persones amb seny, que al poble en diem “coneixement”, em van fer molts comentaris, però tots podien resumir en una sola pregunta: Calia?

Doncs es veu que sí; perquè avui mateix, tenim una exhibició eqüestre de la Guàrdia Real. Al mateix lloc on l’any passat es va fer la jura de bandera, ara els cavalls i els cavallers que composen la guàrdia de Felip VI de Borbó, demostraran les seues habilitats davant d’una concurrència disposada a aplaudir-los a rabiar. Ara sí que ho petarem, amb el tronio.

Per cert. El lloc és la plaça del Calvari. És diu així perquè antigament, ací és on estava el calvari. Ara, però, la plaça està al davant (o al darrere, segons des d’on us ho mireu, de l’estadi del Madrigal (que es deia així perquè està a la partida del Madrigal del terme). Des de fa més o menys un any, però, el camp de futbol s’anomena Estadio de la Ceràmica”. la gràcia està en que el club de futbol l’ha revestit completament de ceràmica… groga! S’adonarà algú, del fet?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!