Des de la Plana

Aquest any 2014 que s’acaba ha segut molt intens. I en molts aspectes. Des del País Valencià l’hem viscut a un ritme frenètic.

S’ha reobert el cas del Metro de València, després de vuit anys que els familiars de les víctimes han estat defensant els seus drets quasi en solitari. Quan més d’un i més de dos ja es pensaven que els responsables s’escaparien sense cap cost personal, ara han hagut de donar compte dels seus actes. Ja fa mesos que els responsables de FGV van declarant davant del jutge. Per cert, que una conseqüència d’aquesta reobertura és que les manifestacions de cada dia 3 davant de la porta de la catedral de València han passat a ser molt més nombroses.

Tampoc aquest 2014 s’ha obert l’Aeroport de Castelló. Ací, caldria esmentar el vol d’un helicòpter amb dos jubilats que ha fet el vol des de l’aeròdrom del Grau de Castelló. Ara; la novetat important és que el promotor del balafiament, Carlos Fabra, ha ingressat a la presó d’Aranjuez. De moment, pel cas Naranjax, en el qual ell feia servir les seves influències a Madrid per aconseguir que un amic (Vilar, que ja du anys empresonat) pogués fabricar pesticides i insecticides sense haver de pagar patents, ni investigacions ni res.

En el capítol de dimissions, al país Valencià de moment, tenim també la de Juan Cotino (que ha segut de tot i que en el moment, per exemple, de l’accident del Metro, era el conseller d’Agricultura i sembla que va tractar d’influir en les víctimes per tal que renunciaren a la via judicial). Quan va dimitir, va dir que se n’anava a criar caquis, però la urpa de la Justícia ja se la veu molt a prop. I la darrera, de moment, és la de l’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo.

A hores d’ara, el Partit Popular presumeix de tindre tan sols un diputat imputat en l’exercici de les seves funcions. I encara en presumeix, després d’haver arribat a tindre’n més de vint, en total, en un grup parlamentari que està format per 55 diputats. Poca broma.

En quant a Alcaldes i regidors, la llista d’implicats seria massa llarga. Us l’estalvie.

Però és que el 2014, l’any del tricentenari, ha donat per a molt més. Aquest any ha segut tan fantàstic que ha dimitit fins i tot el Papa de Roma. I ara n’hi ha dos de vius. Per cert, que el nou Papa Francisco, sembla haver dut nous aires al Vaticà.

I al Reyno de España, també ha dimitit (abdicat) el seu rei. Juan Carlos I. Mig soterrat pels escàndols, amb la “princesa Corinna” vivint es veu que al mateix Palau que ell, enxampat de cacera a Botswana mentre el seu país està enfonsat en la misèria, amb el desafiament de Catalunya i incapaç de prendre cap iniciativa, li ha cedit el lloc al seu fill, Felipe VI (quin nom, Senyor). Aquest, que tampoc té massa a dir, gaudeix del dubtós privilegi de fer el seu primer discurs de nadal explicant que les desavinences no es solucionen amb trencaments. Mentre, ell està casat amb una divorciada. També afirma que la corrupció s’ha de tallar de soca arrel. Però aviat veurà jutjat el seu cunyat i la seva germana per estafa, frau fiscal… El costum del país. Res de nou ni diferent.

I no només. També han dimitit dos ministres del govern (per anomenar-lo d’alguna manera) del senyor Rajoy. El de Justícia, senyor Gallardón, perquè li han boltat la seva llei de l’avortament i la ministra Ana Mato (deSanitat), engolida per una gestió nefasta de la crisi de l’Ëbola. Sense comptar amb totes l…es històries fosques de la privatització.

Dels casos de corrupció del Pais Valencià no sé quins anomenar-vos. Tenim el cas Gürtel, el clàssic, el Noos, amb implicacions de la realesa, el cas Brugal, el cas Cooperació, el cas Emarsa, el cas… es veu que som un cas com un cabàs.

Ara, esperem que els votants valencians, que ja n’estem fins al capdamunt, fem fóra definitivament a tota una trepa de furtamantes i lladregots sense escrúpols.

Però, per damunt de tot, el 2014 serà recordat per la reivindicació d’independència de Catalunya. Malgrat les amenaces, els intents de boicot, les pressions, els ridículs internacionals i les patinades per excés de zel que ha protagonitzat el Gobierno Central, el 9N, 2300000 catalans van anar a votar per la independència. I ho van deixar molt clar. Ara, malgrat que sembla que els dies passen molt lentament, tots esperem que es convoquen unes eleccions anticipades que deixaran el camí aplanat per a una separació que, segurament, serà traumàtica; però molt més per als qui es queden, o ens quedem d’ins d’Espanya, que per als catalans. I tot això, malgrat d’aparició de “Podemos”, una organització muntada des de Madrid i que sembla un partit polític, però que en realitat no se sap què és. Mes bé sembla la reencarnació del Lerrouxisme de la primera meitat del segle passat. Espere que no engalipen molta gent dels Països Catalans. Al capdavall, és segur que actuaran contra nosaltres, si alguna cosa fan.

Però bé. Com tot, arriba al seu final. S’acaba l’any, s’acaba aquest post i comença un any nou. Un 2015 que ha de ser millor encara que el passat, perquè hem fet el més difícil. En el cas dels valencians, ens hem despertat del llarg son que hem fet. Hem acabat les vacances i tornem a la feina.

Bon any nou a tots i moltes gràcies per arribar fins ací.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!