Des de la Plana

Apareix avui al Levante que els empresaris valencians estan negociant amb Compromís el recolzament a un possible govern de Rajoy després d’haver fracassat en la seua investidura – per segona vegada en la segona volta, que ja té mèrit.

L’argument és que, si es deixa mantindre Rajoy a la Moncloa, els valencians podrem aconseguir, per exemple, els 1300 milions d’euros de l’infrafinaçament que fins i tot el PP ha reconegut que ens deu però que no ens pagarà. I que el País Valencià – ells no ho diuen així, clar-  guanyarà importància. Un parell de detalls.

En primer lloc, que l’Estado Español ens pague als valencians allò que ens deu és la seua obligació. Res més. Caldria exigir responsabilitats penals als qui han impedit que això es fes. Res més .

En segon lloc, la importància del País Valencià ve donada, per a Espanya, per la qualitat dels serveis públics que ens atorga. Peer exemple, les infraestructures ferroviàries. Que són dignes del tercer mon. O per la no connexió del port de València amb tren de cap mena amb el mon exterior. És un port de mar amb accés per mar i prou. Igual que la resta dels nostres ports. Anar ara a pidolar misèries de tot el que ens deuen a canvi de permetre’ls continuar remenant les cireres em sembla, senzillament, ridícul. Amb els nostres diners, veurem com es continuen finançant ponts d’autopista que no van enlloc, AVEs que tenen vint passatgers al dia i bajanades semblants. I ací, continuarem tenint una població empobrida i a l’atur.

En tercer lloc, dubte molt que cap diputat valencià, tampoc del PNV, estiga disposat a fer-se el hara-kiri polític, personal i de partit, a canvi d’unes promeses d’un personatge que ha incomplert tot allò que ha promès des que va començar en política. Des de los “hilillos de plastilina” fins a no retocar les pensions, la sanitat o disparar el deute públic. Per no parlar-ne del fet que és el president d’un partit imputat com a persona jurídica per delictes econòmics.

I, per acabar. Rajoy no va guanyar les eleccions. Si ho hagués fet, no tindria cap problema per a formar govern. Té 137 diputats de 350 i no en té més. N’hi hauria prou amb que dimitís i se n’anés a sa casa, retirat. Entestar-se a continuar, recorda aquell sinistre personatge que eixia a les monedes i on deia que era el que era “por la gracia de Dios”.

I per acabar. Si els “empresaris valencians” creuen que poden aconseguir alguna cosa positiva de mantindre un govern igual al que ara tenim en funcions, em semblen molt poc espavilats. Poc els duraran les empreses. O també viuen del BOE, que tot podria ser.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!