Després de setmanes i mesos de paràlisi total per tal de formar govern a Espanya, encarem la tercera setmana d’agost amb un acord entre el PP i Ciudadanos sobre el qual el Comité Nacional del PP votarà aquest dimecres. la gràcia està en què s’haurà de votar una de les sis condicions que proposa Ciudadanos: la d’apartar els corruptes dels càrrecs. I ho votarà el comité nacional d’un partit polític que està imputat com a persona jurídica i farcit de corruptes més o menys presumptes. No deixa de ser curiós.
D’altra banda, encara és més interessant la filera de personatges que apareixen un dia rere l’altre a demanar al PSOE que es faça al costat i permeta un altre govern de Mariano Rajoy. El candidat no ho oblidem que ja fou capaç de perdre unes eleccions contra Zapatero, que no ha complert res del que ha promès mai, que parla com si no sabés res de res i que ara és incapaç de sumar ningú als seus 137 insuficients escons. Cóm és possible que tants personatges demanen que continue manant aquell que ens ha dut a la misèria on estem? Això recorda aquella faula d’Esopo en la qual s’ha de posar el llop a guardar el galliner. Possiblement, aquests personatges tenen alguna característica comuna. Alguna cosa hauran de guanyar, si continua manant el qui ara està en funcions. I d’ací la dita castellana del títol. Hi ha persones que només se’n recorden de tu quan et volen demanar alguna cosa. En aquest cas, segurament serà per no perdre prebendes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!