Des de la Plana

S’incrementa la pressió sobre Pedro Sánchez per tal que s’abstinga i deixe continuar quatre anys més al davant del govern d’Espanya. Un personatge que ha resultat tan lesiu per als espanyols com Mariano Rajoy, l’home que ha mentit i menteix sempre, des d’abans de “los hilillos de plastilina” fins al “no tocaremos la sanidad ni las pensiones”.

El cas és que el tal Mariano i Albert Rivera, un dels qui s’anaven a menjar el món i s’ha quedat amb menys de quaranta diputats, negocien tot allò que els convé. Per descomptat, de manera opaca, no fóra que ens assabentarem del que tramen en contra nostra. Però per tal que els acabe sortint bé la jugada, necessiten l’abstenció del PSOE. I Pedro Sánchez, que tampoc sembla ser el millor candidat del PSOE, es veu que ha ent’es que, si deixa governar al PP, el seu partit, senzillament, desapareixerà. Més o menys, com ja passa a Catalunya, on ara voten sistemàticament amb el PP i perden totes les votacions perquè estan en minoria absoluta. De manera que l’home, d’una manera valenta, segueix resistint unes pressions cada dia més fortes. No només els mitjans d’informació, agitació i propaganda, sinó que també s’hi han afegit, més enllà dels poders econòmics oligàrquics, alguns destacats membres – de carnet- del propi PSOE. Bàsicament, aquells que viuen a cos de rei a base de les portes giratòries a canvi dels favors que van fer a determinades empreses quan estaven al poder. Podemos, per la seua banda, ja en té prou amb seguir els consells del savi Anguita.

Però de moment, la situació continua encallada. I sembla que, si cap a finals d’aquest mes no hi ha acord, s’hauran de convocar les terceres eleccions. I, possiblement, els resultats no diferiran gaire dels actuals, però el més divertit és que es veu que s’haurien de celebrar el 25 de desembre o el 1 de gener. Dues dates d’allò més adequades. M’imagine els votants adreçant-se als interventors d’alguns partits amb “l’espantasuegras” a la boca. O llençant-los confetti al damunt de la taula electoral. Berlanga mai hauria arribat a tant. I Chaplin signaria el guió gustós.

En realitat, però, tot sembla ser més senzill. Segons Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, després de la sentència del TC en contra de l’estatut de Catalunya, que el qualifica de veritable cop d’estat, ha desaparegut l’ordre constitucional. I per tant, impera el desordre. Extraordinàriament interessant, la conferència que va donar a Prada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!