Des de la Plana

Quan has de canviar la teua versió dels fets a meitat de judici, estàs perdut. De manera que, abans de començar, estigues segur que aquesta versió dels fets que em vas a exposar és la definitiva.

Aquesta frase, aproximadament així l’haureu escoltada moltes vegades. La diu l’advocat defensor al seu client abans d’anar a judici a qualsevol pel·lícula on aparega un judici. I, sistemàticament, va així. Quan en ple judici, al davant de tothom, l’acusat es troba amb un fet que no s’esperava que ningú coneguera, o es veu obligat a respondre una pregunta que no esperava que li feren, de vegades canvia la seua versió dels fets. I, immediatament, perd tota la seua possible credibilitat.

La raó és molt senzilla. Si tu has defensat una versió d’uns fets (els que siguen) i de sobte has de canviar aquesta versió, només pot ser per dos motius:

O bé perquè eres un mentider i has volgut enganyar fins que t’han enxampat, o bé perquè no en saps més.

I és que avui s’ha acabat la il·lusió dels quatre grups parlamentaris de Podemos. Un i prou. Però és que això és el que diu el reglament del Congreso. Ho diu ara i ja ho deia abans de les eleccions. De manera que tots aquells que defensaven que sí que es podrien formar quatre grups, el de Compromís, el de Catalunya sí que es pot, el de la Marea i el de Podemos, ara han quedat ben retratats. Ni els tenen ni els tindran. Dels 27 diputats “afegits” a Podemos, sembla que els únics que mantenen la dignitat encara són els de Compromís. La resta ja han decidit deixar-se engolir per un Podemos que també té molt difícil entrar a formar part de qualsevol govern. Tot allò del “grup confederal” no és res més que paraules buides per tractar d’amagar l’evidència. Un grup i prou. I Catalunya sí que es pot, o Marea, o la meitat de Compromís, no pintaran res. La resta, això. Paraules.

I d’aquests de Compromís, es veu que només uns pocs, Joan Baldoví i algú altre, els qui venen del Bloc, se n’aniran al grup mixt. La resta, també serà engolida per Podemos.

I el problema d’aquests dirigents és que no poden fer creure que ignoraven el que anava a passar. Ho sabien. I van enganyar tothom. El problema és que l’engany ha quedat al descobert. I ells com a mentiders. I no només. Ja veurem si, finalment, s’aconsegueix formar un govern estable. Perquè entre el PP i Ciudadanos, no arriben a la majoria absoluta. I si hi ha les baixes de Baldoví i els seus, encara menys. Tal i com han quedat ara els de Podemos (que mai han pogut però ara es veu molt clar), dubte molt que Ciudadanos s’avinga a pactar amb ells. Segurament li convé anar a noves eleccions. Fins i tot Rivera, que tampoc sembla massa llarg, ho veu clar.

Però a mi, com a valencià, el que em sorprèn ara és la nova versió de Mònica Oltra, que ja diu que se sentirà còmoda dins dels grupo de Podemos. Més de trenta anys per a construir un partit polític valencià i, en quatre dies, el malbaratem per integrar-lo en un projecte que no sembla que vaja a tindre més durada de la que ha tingut UPyD. Us en recordeu? O, més al nord, la d’Ada Colau, que segurament ja és conscient de quina posició tan galdosa li queda al seu partit allà. En minoria a l’Ajuntament de Barcelona i, com es descuide, votant sistemàticament el mateix que el PP i el PSOE a Catalunya.

Menys mal que, si aconseguim passar un parell de mesos més com aquest, al maig tornarà a haver eleccions. Aleshores sí que algú haurà de donar la cara i dir la veritat (a les novel·les policíaques se’n diu confessar). O plegar i deixar pas a algú altre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!