Des de la Plana

Des del Renaixement, les Ciències Naturals han anat restant protagonisme a la resta de disciplines que s’estudien a les universitats. Cal recordar que el propi Renixement s’inicia per un descobriment matemàtic. Quan Girolamo Cardano publica el 1545 la solució de l’equació completa de tercer grau (reconeixent que Scipione del Fierro també l’havia resolta el 1515). Això, que pot semblar poca cosa, és molt important, perquè els antics grecs mai s’havien plantejat resoldre un equació com aquesta. Si els grecs hi havia una cosa que no sabien, en podia haver més. I aquest fet és el que desencadena el Renaixement.

La importància de les Ciències en general es va incrementant amb el temps fins que, al llarg del segle XIX els estudis científics reglats, per exemple de Química, s’inicien a les universitats de manera sistemàtica. De seguida s’afegeixen els de Física i al llarg del segle XX les Ciències naturals adquireixen una importància tal que les titulacions es diferencien. Hi ha titulacions en Química, Física, Biologia, Geologia, etc.

Els plans d’estudi basats en la llei Villar Palasí també inclouen un bon currículum de Física, Química, Biologia i Geologia. Hi ha, per exemple, una assignatura de Física i Química i una altra de Biologia i Geologia obligatòries per a tots els alumnes a segon i primer de BUP, respectivament amb cinc hores setmanals. Posteriorment, aquestes cinc hores es veuen reduïdes a quatre per tal d’encabir les classes de català en aquelles comunitats que també tenen aquesta llengua com a cooficial. En el cas del País Valencià, aquesta reducció es va veure en part compensada per la creació per part del propi professorat, d’una assignatura optativa pràctica i optativa que es cursava a segon i tercer de BUP que s’anomenava «Tècniques de Laboratori».

De manera que un alumne que vulga cursar una d’aquestes ciències, en aquell moment té cinc bores setmanals de ciències al llarg dels dos cursos i després, en tercer de BUP i COU deu hores setmanals cada curs de les mateixes matèries. A tot això, cal afegir les matemàtiques, que també són de cinc hores setmanals al llarg dels quatre anys de BUP i COU.

En arribar la LOGSE, les matemàtiques passen a ser de només tres hores setmanals a la ESO (fins els setze anys) excepte en un curs que en són quatre setmanals. La física i Química obligatòria queda reduïda a dues hores setmanals al llarg d’un únic curs. Una cosa semblant va passar amb la Biologia i la Geologia. De sobte, en l’ensenyament obligatori s’havia passat de quatre hores obligatòries setmanals (allà on tenim dues llengües oficials) a la meitat. Es van mantindre les Tècniques de Laboratori, juntament amb un laboratori de Biologia i Geologia. Això permetia, només per als qui la triaven, reduir en part les mancances d’un ensenyament en el que només quedaven dues hores a la setmana per ensenyar unes disciplines que s’eixamplen a velocitat de vertigen.

En la nova llei, La famosa LOMCE, es proposa reduir encara més les hores obligatòries de disciplines de ciències (al País Valencià que tenim el català com a llengua oficial, de quatre hores setmanals a tres). Amb això s’aconsegueix que qualsevol alumne, en acabar el Batxillerat, tinga uns coneixements molt escassos de qualsevol disciplina científica, amb els problemes que això li donarà per poder seguir qualsevol estudi universitari de ciències amb normalitat.

De manera que, progressivament, els estudis de Ciències Naturals han anat reduint-se a l’Estat Espanyol, just al mateix temps que la importància d’aquestes mateixes ciències en la economia dels països desenvolupats anava augmentant.

Probablement, el fet es deu a que, sistemàticament, els nostres governants, excepte algunes excepcions com Javier Solana (Físic) i pocs més, són analfabets científics. Fonamentalment amb estudis de dret en el millor dels casos. Aleshores, per a ells no té cap importància allò que no entenen.

Només així s’entén el fet terrible que, des que ha esclatat la crisi, s’han retallat els pressupostos per investigació en tots els àmbits, però molt especialment en ciència. S’han tancat instituts punters a nivell mundial, com el Príncipe Felipe de València de Biotecnologia i el propi CSIC està, segons sembla, tocat de mort. La diàspora d’investigadors sempre ha existit, però darrerament ha augmentat al temps que els governants no li donen cap mena d’importància. Recordem que la pròpia ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va ser aquella que va dir que els joves emigrants s’anomenaven «mobilitat exterior». Això ho gosa dir una ministra de treball que mai ha treballat en res i que considera que la Virgen del Rocío és qui ha de col·laborar en la política d’ocupació del País.

Evidentment, un retrocés en l’ensenyament de les Ciències només pot empènyer l’Estat cap al Tercer Mon. Però aquesta circumstància no sembla preocupar massa els actuals governants ni tampoc els candidats a substituir-los a les properes eleccions.

Tant és així que a la LOMCE, les assignatures o matèries que estan directament relacionades amb el laboratori, com les Tècniques de laboratori de Física i Química (o de Biologia i Geologia) de tercer d’ESO desapareixen. I també el laboratori de Física i Química de primer curs de Batxillerat. Així s’aconsegueix un doble objectiu: D’una banda, desenes de milers d’euros en instrumentació i material de laboratori queden sense cap utilitat a cada institut. I d’altra banda, s’evita quasi completament que els alumnes arriben a poder comprovar que les lleis científiques es compleixen i que el treball dels científics és important per a ells en el seu dia a dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!