Des de la Plana

  En la primera meitat del segle XIX, la Química tenia un problema molt greu per poder avançar. Per poder determinar les fórmules químiques dels diferents compostos que començava a desenvolupar la indústria calia diferenciar perfectament entre “àtom” i “molècula”. L’àtom era (és) la mínima quantitat possible d’un element químic, mentre que la molècula (agregat d’àtoms, se’n deia aleshores) era (és) la mínima part d’un compost.

El veritable problema raia en alguns gasos. Si s’acceptava que l’oxigen i l’hidrogen gasosos estaven formats per àtoms, aleshores segons la teoria atòmica de Dalton (vigent en aquell moment en gran part pel gran prestigi del científic anglès), la fórmula de l’aigua havia de ser HO. Però tots sabem que, en realitat, és H₂O. A més, amb aquesta teoria no es pot complir la llei dels volums de combinació de Gay-Lussac, que ja feia anys que estava comprovada i acceptada. Va caler arribar fins al 1860 i a la conferència de Karlsruhe per tal que s’acceptés la Hipòtesi d’Avogadro (científic italià mort el 1856) que havia resolt el problema només acceptant que l’oxigen i l’hidrogen gasosos podien estar formats per molècules de dos àtoms. O₂ i H₂, respectivament.

Una bona part del temps perdut en discussions sobre si hi havia diferència o no entre àtom i molècula es pot atribuir al gran prestigi de Dalton, que estava convençut que per a un element no podia haver molècules formades per més d’un àtom. I, per això no tenia cap raó. Només el seu convenciment.

Ara, ací ens passa el mateix. El poder central, amb seu a Madrid, no pot entendre que dins del que s’anomena Espanya puga haver més d’una nació. Per ells, és el mateix concepte “nació” que “estat”. I no són el mateix. El primer concepte es refereix a les persones amb uns trets comuns (llengua, cultura, manera de fer, territori, costums, etc). I l’estat es refereix al territori i població d’un país independent.

I ací rau gran part del problema. No és només que tinguen por de perdre una consulta. És que, el mer fet de plantejar la consulta ja els sembla aberrant. De la mateixa manera, s’han permès ara donar lliçons al Govern britànic, amb afirmacions de la mida de “l’error ha segut deixar-los votar”.

O també s’han permès manipular la traducció del Primer Ministre Cameron.

En realitat, per a ells, amb un concepte de gairebé tot molt anacrònic, tot el món, en realitat tot l’Univers, hauria de restar unit sota una mateixa direcció. Que, casualment no podria ser altra que la seua. Perquè ells són els únics que tenen raó. La única raó. Ells encara pensen en termes d’aquell “imperio en el que nunca se pone el sol”. Tant és, que ja no en quede res, d’allò. Ni que ni tan sols ho hagen aprofitat mai per ser capdavanters en res que valga la pena. Ni que ara estiguen endeutats, sense infraestructures, menystinguts per tothom i tractats com a estranys (recordeu, a tall d’exemple, els flamants càrrecs de Cañete i de de Guindos en la UE; o també les declaracions del primer ministre italià sobre la recomanació de seguir l’exemple espanyol).

Per a ells, nosaltres, els qui no pensem com ells, no podem tindre cap mena de raó. I mai, mai, podem decidir el que volem ser.

I és aquesta, la gran pedra angular. No només la economia. Ni molt menys. Per què, per exemple, si jo vull treballar el dotze d’octubre i fer festa el dia de sant Jaume no ho puc fer? Per què he de celebrar la setmana santa si preferesc fer festa un mes abans o dues setmanes després? O, per què he de tindre l’hora de Berlin i no la que em pertoca per posició geogràfica?

Arriba un moment, a la vida d’una persona, que es fa adulta i se’n va de casa dels pares. I els pares, sempre n’estan orgullosos, d’això. Només no els ho permeten aquells pares malalts que el que pretenen és retindre i esclavitzar els fills en benefici propi.

Afortunadament, sempre s’acaba imposant la raó. Sempre. En el cas amb que he encetat aquesta història, la clau fou Stanislao Cannizaro, químic italià qui va desllorigar l’embús.

A Catalunya, ara ja tenen la voluntat ferma i la Llei de Consultes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!