Des de la Plana

Ja han fet el cim. Ja no poden anar més enllà. Després d’afirmar que només es tracta d’unes eleccions autonòmiques. Quan ja han repetit que no tenen gaire importància perquè les veritablement importants són les eleccions al parlament de Madrid (capital capitalina on n’hi haja). Després d’haver fet intervindre, en aquestes eleccions autonòmiques, a grans personatges de la política mundial, des d’Obama (es veu que a canvi de la base de Morón), A David Cameron (es veu que a canvi de deixar tranquil Gibraltar i els gibraltarenys i els seus negocis), a Angela Merkel (no està clar a canvi de què).

Amb tot l’esforç que han fet, des de consolats, ambaixades i oficines a l’estranger per aconseguir evitar que els catalans emigrats puguen votar.

Arribada l’allau d’enquestes, de mitges veritats, de mitges mentides i de mentides de tota mena escampades pels diaris de tot “signe” (Perquè El País, que se les dóna de diari progressista, ha arribat a l’alçada del betum). Una vegada ja ens han amenaçat amb totes les penes de l’infern, inclo perdre la nacionalitat, els diners, les relacions, la pertinença a Europa, a la ONU, a la Unió Postal i fins i tot d’anunciar, a bombo i plateret, que el Barça no jugarà la lliga espanyola.

Fins avui mateix, amb tot això els unionistes encara no entenien per quina raó els catalans continuen entestats en seguir l’estela de l’infame Mas, que en el seu imaginari ja és una barreja de Darth Vader, Fu Manchú i Dràcula amb poders extraordinaris. Ni entenen per què milions de catalans declaren el seu interès per votar unes llistes que els deixarien sense l’aixoplug d’Espanya. Sense la pertinença a un estat que els esquilma, els insulta, els maltracta, se’n fot de les seves necessitats i els culpabilitza de tot el que pot o se li acudeix.

Tan grossos deuen ser els poders de Mas que ha aconseguit que una bona colla de parlaments, europeus i americans, demanen informació al govern, Català, sobre el procés d’independència.

De manera que els unionistes, capitanejats avui per un PP en hores baixes, han decidit treure el que es pensaven que era l’arma definitiva. Mariano Rajoy. I va l’home i una entrevista feta a Madrid, amb una sola resposta, posa la pota fins el coll i deixa amb el cul a l’aire totes les mentides de la campanya dels seus. De sobte, tot el discurs de la por salta pels aires com rebenten els globus massa inflats. Que de seguida, ja no en queda res. I això, a quatre dies mal comptats per al final de la campanya. Quin desastre! Diríeu vosaltres, si fóreu del bàndol unionista. I tindríeu raó. Exactament això és el que han pensat ells. I d’ací la campanya a twitter per voler fer creure que el senyor Mariano ha dit allò que no ha dit. Perquè les gravadores de veu tenen molt mala bava. Mantenen el que s’ha dit i no mantenen el que no s’ha dit. Però ho tenen molt magre. Els de Junts pel Sí, (la llista de Mas) ja s’ha apropiat de la manca d’arguments de don Mariano.

Davant d’aquesta relliscada que pot ser fatal, han pres algunes altres mesures. Han detingut la cúpula d’ETA; segurament per desviar l’atenció, donat que no se’ls ha acudit cap altre titular prou atractiu.

Però ara ve el millor. Ells saben que no poden perdre, perquè tenen l’ajut infal·lible. El del personatge més poderós de tots. Fins ara no l’havien fet servir perquè només es pot utilitzar una vegada de tant en tant. I em demanareu:

Qui és més poderós que Mariano Rajoy, Obama, Merkel, Cameron i Sarkozy, que aquest darrer vindrà encara per recolzar (o acabar d’enfonsar) al candidat Garcia Albiol?

Hi ha algú més poderós que ells? I més poderós que tots ells junts?

Doncs sí. Aquest personatge és qui recolzarà als unionistes el proper divendres. Com ha de ser. Just al final de la campanya. Per girar definitivament el curs del Procés, de la Història i de la gairebé segura patacada que s’enduran.

L’arzobispo Cañizares (no li podia dir arquebisbe, que no m’agrada com li quedava) organitza per al proper divendres, una Vigília per la Unitat de l’Estat. Per a les explicacions que dóna sobre l’acte, us remet a l’enllaç, perquè us divertireu. Per cert, l’arzobispo és el personatge que ix a la foto de cara, amb aquest barret peculiar que es diu mitra.

Si van orar tants anys per aconseguir la conversió de Rússia i han lograt que allà mane Vladimir Putin, què no aconseguiran orant per la Unitat d’Espanya? Segur que el mateix. Res.

Ja només resten cinc dies, per al diumenge. I tres per al final de la campanya electoral. No us deixeu anar. Treballeu, que encara poden haver indecissos. No sé com pot ser, però es veu que encara n’hi ha. Cal treballar fins el diumenge.

la foto és de la notícia publicada a El País.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!