Des de la Plana

Dos dies després del 27-S sembla que tot continue igual. I no. Les eleccions al Parlament de Catalunya han tingut uns resultats força interessants. El que em resulta curiosa és la lectura que se’n fa des de molts mitjans. Anem a pams.

La candidatura que més diputats ha tingut és Junts pel Sí. 62. Aquesta candidatura té una particularitat. S’ha fet després que es trenqués l’antiga coalició de Convergència Democràtica de Catalunya (que no s’ha presentat a aquestes eleccions) i Unió Democràtica de Catalunya. I s’ha construït a base d’incloure polítics de Convergència, d’Esquerra Republicana de Catalunya (que tampoc no s’ha presentat a les eleccions) i amb un cap de llista que fa un temps va deixar de militar en Iniciativa i que ha segut deu anys eurodiputat (Raül Romeva). Vull dir amb això que és una candidatura que no és de cap dels partits dels quals provenen una bona part dels seus integrants. És nova.

En segon lloc ha quedat la candidatura de Ciudadanos, que ha passat a 25 diputats. A les anteriors eleccions en va treure 9. Un augment molt notable, però encara no han governat enlloc, pràcticament.

El PSOE, que a Catalunya encara usa la marca PSC, es queda amb 16 dels 20 que tenia anteriorment. Alarmant baixa, si es té en compte que no fa masssa temps, quan Montilla era President, va arribar als 50. Tot i això, el seu resultat el venien com una victòria.

Catalunya Sí que es pot és una coalició de IC, EUiA i Podemos. N’ha tret 11, dos menys que quatre anys abans sense anar amb Podemos. Tot un desastre.

El PP, que ha canviat de candidat i ara tenia a Javier García, ex-alcalde de Badalona, també en té 11. Venia de 19 a les anteriors. Una baixada de prop de la meitat. Una altra desfeta, però que també la venen com un èxit. Finalment, la CUP, que venia de 3, ha pujat fins a 10. És, en percentatge, qui més ha pujat.

I, per acabar, Unió Democràtica s’ha quedat sense representació parlamentària.

El cas és que Junts pel Sí i la CUP s’han manifestat públicament com a independentistes. El PP, Ciutadans, el PSOE, com a espanyolistes (ells en diuen constitucionalistes) i Catalunya sí que es pot, no s’ha declarat res en concret.

Però la mateixa nit electoral, els partits més obertament espanyolistes (Ciudadanos, per exemple), ja proclamaven la derrota de l’independentisme en el plebiscit que s’acabava de fer i exigien la dimissió de Mas i noves eleccions. Aproximadament, aquesta és la tesi que es continua repetint des d’aleshores per part de tots els mitjans informatius amb seu a Madrid. Es veu que han guanyat un plebiscit que ells mateixos van dir que no era tal i que ningú (tampoc des de les files independentistes) va proclamar com a tal. Això sí. Tots teníem clar que eren unes eleccions especials. O extraordinàries. Com ho demostra el fet que hi hagués cinc-cents mitjans de premsa estrangers acreditats. O el fet que, dies abans, el Govern de Madrid fes una ronda per les principals cancelleries pidolant declaracions en contra de la independència de Catalunya.

Per no anar explicant el reguitzells d’actuacions dubtoses. Amenaces buides, des que no es cobrarien les pensions si guanyaven els independentistes, fins a que l’exèrcit no intervindria si no es violava la llei. Des que els bancs marxarien l’endemà si els independentistes guanyaven fins a la possibilitat d’un “corralito”. Sense fer esment de l’actitud de les ambaixades i consolats espanyols a tot arreu que han impedit el vot a tants catalans com han pogut.

I el cas és que, si al final sumem els diputats de cada bloc, tenim:

Junts pel Sí + CUP = 72 Aquests són obertament independentistes.

La resta, tota junta = 63 Aquests, no està clar que tots siguen espanyolistes (constitucionalistes)

Total de diputats, 135.

De manera que, amb una senzilla resta, queda clar que si el bloc independentista arriba a un mínim acord per tirar endavant el procés cap a la independència, guanyarà les votacions al Parlament de Catalunya una rere l’altra.

Com a mínim, per 72 a 63. Això, suposant que cap diputat de Catalunya sí que es pot, s’apunte.

I començar pot ser tan fàcil com votar una llei contra la pobresa energètica (que ja la va tombar el Govern Espanyol, ell sabrà perquè).

Però es veu que, a més a més, l’Estat Espanyol té pressa per arribar a la Independència de Catalunya. I ha decidit afavorir el procés amb una mesura que facilita enormement l’acord entre les dues formacions que tenen, pel que es veu, aquest primer i urgent objectiu en comú. La independència.

Han decidit processar a Artur Mas, i a les Conselleres Irene Rigau i Joana Ortega per haver permès, o organitzat, o ves a saber, la consulta no vinculant del passat 9 de novembre. Immediatament, el fet ha provocat una onada de recolzaments als imputats des de tot arreu. Per a més vergonya, s’ha fet coincidir el dia en el qual haurà de declarar el President Mas com a imputat amb el 15 d’octubre. Que serà l’aniversari de l’afusellament del President Companys.

Un crim del qual, per cert, el mateix Estat Espanyol s’ha negat no fa massa a demanar sinó perdó, com a mínim disculpes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!