Des de la Plana

Per fi, el Front Nacional ha guanyat les eleccions a França. Han segut les Regionals. Les ha guanyades a sis de les dotze “noves” regions en les quals el poder parisí ha distribuït el seu territori. Han segut els primeres que guanya, però no seran les darreres.

La causa de la seva victòria és que la resta de forces polítiques, lluny de resoldre els problemes dels ciutadans i del país, s’entesten en resoldre primer els “seus propis” problemes. I comencen a no fer el que cal fer per por que l’altre se n’aprofite de la meva tasca. I van anunciant que faran però no fan. En realitat, fan com que fan. Mentre això passa, els problemes de la gent, del dia a dia, continuen sense resoldre’s.

Aleshores és quan apareix, sempre, un partit d’extrema dreta. I promet solucions fàcils a problemes que quasi mai ho són. Per exemple. Per fer front a la immigració, la seva única proposta és prohibir-la. Sense analitzar perquè es produeix, aquesta emigració. O qui guanya diners, amb l’explotació de molts immigrants. O amb el seu tràfic. O qui és qui finança les guerres que forcen als habitants de qualsevol país o lloc del món a fugir de sa casa. O qui negocia amb els règims tirànics que mantenen la seva població sota una bota de ferro. No. Totes aquestes preguntes no li interessen a l’extrema dreta. Ells es limiten a una “solució” que sempre és fàcil.

I els mals polítics de la resta de partits, lluny d’explicar la realitat en tota la seva complicació i cruesa, es limiten a repetir bajanades del calibre de “aquesta no és la solució”; però mai proposen una alternativa. Quan arriben a aquest punt, ja han perdut la partida. Completament. Perquè el seu programa els ve marcat. És l’extrema dreta qui els el marca i ells els qui el segueixen obedientment. Al final, donat un temps suficientment llarg sense haver segut capaços de solucionar els problemes de la gent, els votants decideixen fer un canvi. Com a mínim, l’extrema dreta ofereix sempre una alternativa de veritat; “alguna cosa concreta a fer”.

Només quan arriben ací, els mals polítics s’esgarren les vestidures i demanen unitat per evitar que l’extrema dreta agafe el poder. És el que sembla que passa ara a França, on les eleccions tenen una segona volta. I uns i altres demanaran els vots per algú en concret per tal “d’aturar” el candidat del FN. I no servirà de res. Com no va servir de res a Algèria, quan els islamistes del GIA van guanyar les eleccions fer un colp d’estat per impedir-los arribar al poder. Si a hores d’ara, allà han superat el problema de l’islamisme més radical ha segut després de moltes morts i patiments. Pot ser hauria segut millor deixar-los governar en paus, només vigilant que s’atengueren a les lleis. I la gent ja veuria quin efecte tenen, les “solucions màgiques” de l’extrema dreta.

I el problema és gros, perquè ara mateix l’extrema dreta està pujant a tot arreu. Penseu en les declaracions de Donald Trump proposant prohibir la immigració de musulmans als EUA. O en les actuacions davant de l’allau d’immigrants provinents de Síria del govern d’Hongria. O del de Turquia. O d’algunes declaracions pujades de to de polítics espanyols. I més que n’escoltareu, que estan en campanya electoral.

El veritable problema sembla ser que tot el món estem treballant cada vegada més i amb més intensitat per tal que una ínfima minoria visca molt millor. I això és, senzillament, insostenible. Com continuar cremant combustibles fòssils al ritme que ho estem fent ara mateix.

Tal i com van les coses, no es pot ser optimista. Si l’únic que cal tindre en compte és guanyar diners i cadascú ha de valdre d’acord als diners que té, si tot s’ha de poder comprar amb diners, estem perduts. Cada vegada hi haurà menys rics que seran més rics i molts més pobres que serem més pobres.

I malauradament, els únics que ofereixen alguna eixida per aquesta espiral són els de l’extrema dreta. És una eixida equivocada. Això està clar; però els polítics no ho diuen. Ni tans sols ho discuteixen. Continuen, mesells, a remolc de l’extrema dreta. I fent polítiques d’extrema dreta per evitar que les duga a terme l’extrema dreta. Com el president Hollande després del atemptats de París, amb la retallada dels drets civils a França sense més explicació, a més d’una reacció militar insuficient, fora de lloc i sense eficàcia. Segurament, fora més eficient no fer negocis amb països que recolzen als assassins del EI que enviar un portaavions a l’est de la Mediterrània. Però això hauria afectat, possiblement, algú que se’n beneficia, de tot plegat. Que guanya diners, al capdavall.

Mala peça al teler.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!