Ja està fet. Per fi ho han aconseguit. El PSOE s’abstindrà i permetrà que Mariano Rajoy torne a formar govern. Finalment, una gestora formada per personatges desconeguts o directament mediocres, s’han imposat a la resta i les televisions estatals ja estan llençant les campanes al vol. Mariano Rajoy ja podrà començar a governar. En realitat, el PSOE té uns quants problemes. D’una banda, els seus dirigents no tenen talla de cap classe. N’ha hagut prou amb fer eixir Felipe González del seu exili de iots i luxe allà a l’Amèrica del Sud per desballestar el poc que quedava. D’altra banda, ha arribat a la situació actual a base de no fer oposició. I, en tercer lloc, té el mateix problema que el PP. És a dir, Catalunya. Aquest tercer, però, ni l’esmenten. Els fa por fins i tot reconèixer que tenen un problema.
El seu pervindre, donat que no fa res per defensar aquells obrers que diu que encara figuren a les seues sigles, és esdevindre marginal. Això ja li ha passat a Catalunya. On, per cert, Iceta té un altre problema. Allà, el PSC ja ho és, de marginal. I si ara s’ha d’aliniar amb el PP i fer president el senyor Rajoy pot arribar a quedar-se fora del Parlament. I a Catalunya, les properes eleccions tampoc no estan tan i tan lluny.
Pel que fa a l’Estat Espanyol, continuarà tenint un govern d’un partit polític imputat com a persona jurídica, on la major part dels seus membres també ho estan a títol personal o són sospitosos d’haver participat en un bon grapat de delictes econòmics. No crec que el pes de l’estat augmente a cap de les institucions internacionals de les quals encara n’és membre (per exemple, de la IUPAQ, que és una espècie de ONU de la Química, no ho és perquè no paga les quotes anuals). Ara, de seguida que s’ha resolt la “dificultat”, ja es podran aplicar les retallades a tothom. Als dependents, als funcionaris, als treballadors que encara tinguen feina i a la investigació que encara està en marxa.
Per la seua part, els qui han subornat i comprat voluntats polítiques tots aquests anys, deuen estar d’enhorabona. Al capdavall, segur que la voluntat d’aquells que d’ací una setmana s’abstinguen i permeten una llarga temporada més de casos de corrupció, els ha costat, com a molt, quatre xavos.
I, finalment, pel que fa a Catalunya, sembla que tot continuarà igual. De manera que el Govern seguirà amb el seu camí. A l’altra banda no sembla que hi haja ningú per a negociar res, de manera que cal continuar endavant. Amb un somriure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!