Van passant els dies i sembla que la troca no s’acaba de desembolicar. Després del colp d’efecte de Mariano Rajoy renunciant al seu torn per a tractar de formar govern com a cap del partit amb més escons, la resposta de Pedro Sánchez torna a deixar les coses més o menys igual que estaven. I mentre, ja estem a vint-i-quatre de gener. I sense saber per on eixirà el nou govern de l’Estado Español. I ja queden menys de quatre mesos per al 22 de maig, que és el diumenge en el qual, si s’hi arriba, sembla que es faran les noves eleccions.
Cap a la dreta, 123 del PP + 90 del PSOE, 213: majoria absoluta.
Per la seua banda, a “l’esquerra”, Podemos s’ha quedat amb quatre diputats menys en el seu grup. Els quatre de Compromís se n’han anat al grup mixt. De manera que 65 + 90, 155. Minoria absoluta. Els caldria l’abstenció del PP, la de Ciudadanos, la complicitat del PNV, la d’Esquerra Republicana… Només faltava la proposta de Pablo Iglesias repartint ministeris de bestreta.
El paper d’En Comú Podem, galdós. Molt galdós. Quasi tant com el d’Iceta, que sembla esmaperdut.
Al fons, els “barons” del PSOE i els del PP cerquen la manera de no perdre el seu poder. I, per damunt de tot, sembla que la economia no alça el cap. Malgrat les promeses de Mario Draghi que diu que eren el que els inversors volien sentir, no sembla que deixar cada vegada més persones en la misèria a tot el món siga la millor manera d’afavorir una recuperació de res. Però ja ho anirem veient, això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!