Des de la Plana

Anit, Pedro Sánchez va parlar a Salvados. I va reconèixer pressions d’empresaris i de mitjans de comunicació per tal d’evitar un govern d’esquerres. I va arribar a reconèixer que Catalunya és una nació, dins d’una «nació de nacions», que va cometre errades en els darrers temps, que pensa treballar per tal de recuperar el control del seu partit i aconseguir que torne a ser el que va ser…

En realitat, res que no saberem. Per a veure les pressions, només calia anar llegint els titulars de Es País, un diari que ara diu que compleix quaranta anys. I que, segurament, la pagarà molt cara, aquella crisi dels quaranta. Està massa vell i encarcarat. I, pel que fa a les pressions del empresaris, era d’esperar. Al capdavall, el PP està format, pel que es veu, per una comunitat d’interessos que actua, en realitat, com a mecanisme per tal d’afavorir els interessos d’alguns empresaris. Evidentment, a canvi de diners. Al menys, això és el que es pot anar deduint del que es va destapant amb els diferents casos judicials que s’han obert.

Els diners dels suborns que es veu que han acceptat els corruptes, lògicament provenen dels corruptors; és a dir, d’aquells que paguen a qui els ho pot aconseguir, per tal d’apropiar-se alguna cosa de manera fosca. Així, és fàcil trobar qui poden ser, aquests corruptors. Les grans empreses del país. Pel que explicava Correa al jutge, hi ha implicats OHL, ACS, Dragados i fins i tot l’empresa de Tàrrega Ros Roca, líder europeu en tractament de residus i neteja urbana. Una empresa que, per cert, sembla que els propietaris ja s’han venut a una multinacional holandesa. Tot un clàssic, previ a la desaparició de l’empresa d’ací.

Em sembla raonable que tots aquests empresaris no vulguen, de cap manera, un govern que els puga destapar totes les martingales que hauran fet per tal d’aconseguir els seus fins. Rebutjable, si voleu repugnant, però fàcil d’entendre. Si tot s’acaba fent públic, poden acabar fent fallida i fins i tot a la presó. És fàcil d’entendre que es defensen amb ungles i dents.

Però tenen un problema. I gros. El seu negoci es basa, únicament, en escanyar els usuaris dels serveis bàsics que tenen sota el seu control. I, malauradament per ells, aquests en som cada vegada menys. Perquè les seues empreses, des de fa molts anys, inverteixen menys en investigació i recerca, no es diversifiquen, no exploren noves àrees de negoci i només miren el benefici a molt curt termini.

Per això ens trobem amb les empreses elèctriques, entestades amb els seus grups nuclears (amb tecnologia molt aniga i forana), o les centrals tèrmiques de gas o de fuel o de carbó. I això, quan el mon sencer sembla que s’ha adonat de la gravetat del canvi climàtic i està apostant per les noves tecnologies elèctriques. Però ells, lluny d’afegir-se al corrent que dominarà en pocs anys, aconsegueixen que Espanya siga l’únic país on les bateries Tesla estaran prohibides i on hi ha un impost estrany i difícil d’explicar a l’energia fotovoltaica.

El mateix es podria dir de Repsol, que es dedica molt més als combustibles que a la investigació sobre les aplicacions nobles (síntesi de plàstics i desenvolupament de nous polímers). Per no parlar de la banca, que tocada de mort, encara pretén fer valer els seus milers de pisos buits a preus de llegenda. Igual com les constructores, que només tracten de sobreviure en base a la creació de filials per a la construcció de projectes mastodòntics i inútils que, just abans d’entrar en servei, fan fallida. Així, gràcies a la magnànima legislació del país, l’Estat els reemborsa les despeses. Així tenim el CASTOR, el túnel ferroviari del Pertús, les autopistes radials i tants i tants túnels ferroviaris acabats i tancats per tot arreu.

I ara, amb el Brexit, als britànics els resultarà més car vindre a emborratxar-se a les nostres costes. De manera que la mamella «turística» també es veurà mermada.

Que ho facen com vulguen, però no tenen gaire bon pervindre, els corruptors. I els corruptes, amb el prestigi que ja han aconseguit a nivell internacional, ni tan sols cal que vagen a demanar ajuda. Una ajuda, per cert, que haurien de demanar en alguna llengua estrangera per a ells. I, segurament, seran massa orgullosos per a renunciar a la seua parla. De tota manera, aquesta nit pot ser més d’un d’ells es disfressarà de fantasma perquè li han dit que cal celebrar això de les carabasses que fan por. Però per a por, la que els va posar al cos Gabriel Rufian als abstencionistes del PSOE. Que, personalment, mai de la vida es trauran de sobre el que van fer el dissabte. Els agrade o no els agrade. Trick or Trate? Doncs això.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!