Des de la Plana

Ara fa unes setmanes va esclatar l’anomenat “escàndol Volkswagen“. Resulta que en uns quants tipus de motors diesel (dels que cremen gasoil) s’havia instal·lat, des de feia anys un software que era capaç de detectar quan s’estava sotmetent el vehicle a una prova i quan no. De manera que el règim de funcionament del motor era diferent en els dos casos. El sistema, difícil de detectar, aconseguia, segons les informacions publicades, disminuir fins a una quarantena part l’emissió d’òxids de nitrogen. Els anomenats genèricament NOx. Aquests, són una família relativament gran de composts (cinc en total) que es formen en la combustió de tota mena d’hidrocarburs a partir de les petites quantitats de composts nitrogenats que contenen. Especialment perjudicial és el NO₂, que per ell mateix ja és molt tòxic i que, a més a més, per reacció amb la humitat de l’aire, originarà àcid nítric, que també és tòxic i molt oxidant. És un dels composts responsables d’allò que, genèricament, anomenem “pluja àcida”.

Evidentment, de tots ells, estem parlant de molt petites concentracions. El problema principal s’esdevé quan hi ha molts motors cremant combustibles en un mateix lloc (una gran ciutat amb molts vehicles) i les condicions atmosfèriques afavoreixen un estancament d’aquests gasos en un mateix lloc.

El cas és que Volkswagen, el principal fabricant d’automòbils del món, ha instal·lat, en segurament més d’onze milions de cotxes, un sistema capaç d’enganyar els controladors d’aquest tipus d’emissions. I la trampa s’ha descobert arran d’un nou tipus d’anàlisi dissenyat per al Council of Clean Transportation. Per cert, aquest equip ha estat dirigit per un enginyer de Castelló i doctorat a la Universitat Jaume I d’aquesta ciutat de la Plana. Vicent Franco.

Immediatament, ha hagut conseqüències. Volkswagen ha obligat a dimitir el seu cap, ha preparat milers de milions d’euros per tal de fer front a les “reparacions” i “compensacions” a tots aquells que s’hagen vist afectats.

Per exemple, a aquells que s’han beneficiat d’una subvenció d’un estat determinat per comprar un vehicle “no contaminant” que sí que ho és.

Les accions de la companyia han baixat, s’han produït tot de declaracions de disculpa, de penediment, declaracions de bones intencions, etc, etc.

Però hi ha un aspecte en el qual, al meu parer, no s’ha parat massa esment. D’una banda, fins el moment present, es veu que les comandes de vehicles d’aquest grup (VW, Seat, Audi i Skoda) no s’han vist gaire afectades per l’escàndol.

Però el que a mi em sembla més gros és que al setembre, just ara fa un mes, el grup havia registrat un augment de la demanda dels seus models espectacular. I justament ací és on jo vaig.

Ja fa anys que es va instal·lar, aquest tipus de software. I quan es va fer, ja es va fer, segons sembla, amb la intenció d’obtindre bons resultats en els controls independentment de les emissions mentre el vehicle està en circulació real per carreteres o carrers. I segurament, això es va fer amb l’objectiu d’obtindre més beneficis. I VW, com la resta d’empreses automobilístiques de tot el món, com la resta de grans empreses, quantifiquen aquests beneficis en diners. Tant és que siguen dòlars, com euros, iens, francs suïssos o corones txeques. Al capdavall, diners. Uns beneficis que es reparteixen als accionistes, que són aquells que tenen participacions (accions) de l’empresa.

I si, per obtindre aquests beneficis cal fer trampes, es fan i en paus. I aquest cas és especialment sagnant perquè els vehicles de la marca no estan destinats a vendre’s en el tercer món. No. Competeixen amb altres marques en el primer món. I si, per tal d’augmentar els beneficis (en diners, que en el millor dels casos són uns papers molt ben impresos) cal perjudicar la salut de milions de persones, malgrat que entre aquestes persones puguem estar nosaltres mateixos, no passa res. El primer són els beneficis.

Em sembla que un capitalisme basat en obtindre beneficis i en augmentar a qualsevol preu magnituds com el Producte Interior Brut (el conjunt dels diners que es mouen en un país o territori, el PIB) no ens porta enlloc.

Penseu només que, per augmentar aquest PIB, és molt millor que quan conduïm per anar allà on siga, tinguem un accident que què no ens passe res. en el segon cas, omplirem el dipòsit de combustible quan siga menester i prou. En el segon, intervindrà la grua, la policia, l’ambulància, l’hospital, el taller, l’asseguradora… Tot això contribueix a que augmente el PIB d’un país. Econòmicament és millor que circular sense problemes.

Què voleu que us diga? Segurament, el marxisme no era una bona alternativa al capitalisme. Però això del “lliure mercat” hauria de tindre alguna mena de limitació. O, com a mínim, de regulació. Com qualsevol altre joc. Fins i tot el Monopoly en té, de regles.

Com a mínim, una formació en ciències de tota la població. Cosa que ara mateix no tenim.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!