Des de la Plana

Xavier Domènech ha hagut d’intervindre en la campanya electoral. Segurament, no ho ha fet per gust. Si ell hagués pogut elegir, hauria triat seguir en silenci. Somriure beatíficament i esperar que els més catalans possible s’hagueren deixat engalipar pel seu serrellet, les seues ulleres i el seu posat “progressista”. Però clar. El seu cap de files, el senyor Iglesias, ho veu magre i va fent bandades. Ara es declara patriota, ara reclama Gibraltar epañó, ara promet referèndums, ara els nega, ara diu que té un pensament progressista i ara afirma que el seu referent és Julio Anguita. I així no es pot continuar. De manera que ha hagut de dir alguna cosa. I posats a dir, ha afirmat que ja du quatre mesos negociant un referèndum. Oblida que tant és que duga quatre mesos com quatre segles. Allò que ell anomena un partit que s’avindrà a celebrar un hipotètic referèndum per a la independència de Catalunya és el PSOE. El mateix PSOE que té com a candidat a Pedro Sánchez. Aquell que no pinta res al davant dels “barons” – quin nom més rimbombant per a uns caciquets de fireta de les seues “autonomies” generosament subvencionades pels Països Catalans. I en aquest partit, l’anticatalanisme és furibund. Des de sempre. Ja ho era aquell que després va resultar un lladregot que endollava la seua corrua de germans, Alfonso Guerra, i ho és Susana Díaz, la presidenta d’Andalusia d’ara mateix gràcies als vots de Ciudadanos. Que, com tothom sap, és un partit molt procliu a permetre referèndums.

Per tal d’embolicar una mica més, ha hagut de dir alguna cosa sobre el Corredor Mediterrani. I com es veu que en sap poc, de transports, d’economia, de matemàtiques i de ciències en general, ha procurat confondre amb un “no descartament” d’altres possibilitats. Per no saber, ni tan sols deu saber que a l’altra banda del Canfranc no hi ha via de tren. De cap manera. I que França no la farà mai. De la mateixa manera que després del túnel, preciós i caríssim per cert, del Somport, l’autopista es transforma en una carretera de segon ordre, poc apta per al pas de camions.

El problema del senyor Domènech és que ha de dir alguna cosa concreta i tot el que es veu que té per oferir és molt eteri. Allò que col·loquialment s’anomena fum. I els catalans ja n’estan tips, de fum.

A les dues imatges s’hi pot veure la neteja d’un tram del que resta de la via fèrria francesa i un despreniment prop a la boca nord del túnel del Somport.

Semblar d’esquerres i ser-ho són coses molt diferents. I a ell se li nota molt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!