Des de la Plana
Josep Usó
Molta gent, des del País Valencià, mirem el procés del Principat amb una barreja d’enveja, il·lusió i esperança. Si alguna cosa tenim clara és que ara mateix, al Principat esteu lliurant una batalla per tal d’aconseguir allò que no es va poder aconseguir el 1714. Mantindre la Independència del País. I justament avui és quan vull recordar que en aquell setge de fa 301 anys, hi havia molts valencians defensant les muralles de Barcelona. A tall d’exemple, el General Basset era, aquell 11 de setembre, el cap de l’artilleria de la ciutat. I hi havia també els Regiments de la Mare de Déu del Desemparats i el de sant Vicent Ferrer. Nosaltres, els valencians, veníem ja de perdre-ho tot el 1707. Encara es manté la dita de «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança».
Per tant, molts dels qui es van retirar de la nostra desfeta, van lluitar fins el final per defensar el Principat primer i Barcelona després. I ho feren el millor que van poder perquè sabien que aquella era la única possibilitat que tenien de sobreviure com a país. De mantindre furs, tradició, costums, llengua, hisenda i, en molts casos, la vida.
Aquella vegada es va perdre tot. O gairebé. Perquè ara, quasi 300 anys justos més tard, al Principat esteu a hores d’acabar una batalla que ens farà reviure a tots. Som molts, els valencians que mirem cap al nord amb l’esperança als ulls i al cor. Sabem que no ens decebreu.
Tots, els que viviu al Principat, però també els valencians i els mallorquins necessitem que guanye el Sí. Per acabar d’una vegada per totes amb una manera de fer, amb una manera de tractar-nos, que ni ens mereixem ni podem ja suportar més. De manera que aquest apunt és només un prec.
El diumenge, quan voteu a les candidatures del Sí, feu-ho també per nosaltres, que no ho podem fer. Nosaltres encara no hem acabat de recórrer tot el camí fins a Ítaca. Però ja ens hem posat en marxa. Heu d’arribar a la meta els primers i esperar que hi arribem nosaltres, també. Des d’ací, nosaltres celebrarem la vostra victòria com a pròpia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben dit. Segueixi amb molt d’interès el q està passant amb les eleccions i tota la meua energia pel sí. Aquí una valenciana catalana i ara també jerezana.
Hi ha molts valencians que ens preocupem per coses mes importants, per favor no generalitzes.
i aixó de que mirem als catalans així… doncs seràs tu, perqué jo penso que el problema dels catalans el continuen tenint, els responsables de l’actual situació de catalunya, els mateixos del 3%.
I ja hi ha prou de intentar comparar als catalans i als valencians, som germans, som veíns, pero som espanyols, per davant de tot.
No puc sentir un altra cosa que llàstima pels catalans, perque ja han estat una legislatura sense gobern, i ara comença una encara més dificil, perque aplegar a un acord amb els del 3% será molt molt complicat.
Segurament tens raó; cadascú té les pròpies prioritats. Però els valencians, igual com els catalans, els mallorquins o els murcians, paguem molt més que no rebem, per a ser espanyols. Només has de veure la xarxa de rodalies. A mi em costa el mateix (o més) anar a València en tren que fa trenta anys. Per contra, dema o demà passat, a Palencia tindran una estació de AVE, lògicament buida, que haurem pagat nosaltres amb escreix. De la resta de serveis públics, no cal parlar-ne. I encara més. L’anterior legislatura, el problema dels valencians no era del 3%, ni del 10% tampoc.
Gràcies pel teu comentari.