Aquest text és molt breu. Perquè només es vol referir a fets molt concrets. Ara fa pocs dies es va produir la votació dels pressuposts de la Generalitat de Catalunya. I els diputats de la CUP varen presentar una esmena a la totalitat que els va tombar. En aquella votació, els vostres diputats i els del PP van votar exactament el mateix. Exactament el mateix.
Ara han començat a eixir a la llum algunes filtracions que impliquen el candidat per Barcelona d’aquell partit, Jorge Fernández Díaz, candidat del PP en una conspiració en tota regla. Si jo hagués votat el mateix que ells amb pocs dies de diferència de l’aparició de les primeres filtracions – perquè podeu estar segurs que n’hi haurà més- ara estaria convençut i segur que m’havia equivocat. I segurament, deixaria el meu lloc al Parlament. Per consciència. Però també perquè aquell no és el meu ofici.
I encara més. Veient el respecte per qualsevol norma ètica que fan servir els personatges que han segut enxampats, fa por ser-ne company de viatge encara que només siga per un dia.
I un apunt final. Si les gravacions tenen dos anys i ixen ara, imagineu fins on han pogut arribar abans. O quantes més n’hi haurà que comprometran qualsevol institució d’aquell estat que tan sòlid i immutable es creu que és. Per si de cas, no deixa de ser curiós el to que fa servir la premsa internacional, per referir-se al fet.
Als amics federalistes ja no us dic res. Us heu quedat sense arguments. I fins i tot sense res a dir. Que s’acabe prompte, demanaria jo, de vosaltres. Afortunadament, no ho sóc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!