Aquesta vesprada he presentat L’any de l’herba sana a la Vilavella, just en el punt el el qual la serra d’Espadà arriba més a prop de la mar. No és un poble gran, però té molts punts forts. Fonts termals amb balneari inclòs. Un poca indústria, una mar de tarongerar a la part plana del terme i algun fill il·lustre, també. Per exemple, Manuel Vicent, l’escriptor, és d’allà. Des de fa molts anys, també és un dels pobles de la Plana que fa més bous per la Vila.
Però enguany, a més a més, han programat una setmana cultural i de les lletres. I dins dels actes, justament avui m’han convidat a presentar allà la meua novel·la L’any de l’herba sana. L’acte ha resultat un èxit absolut. Tots els qui hem estat al saló d’actes de la Casa de la Cultura ens ho hem passat molt bé. Hem xarrat, conversat, gaudit i, finalment, hem acabat la vesprada amb una cervesa i uns cacaus. Com a vespra de sant Jordi no m’ho podia haver passat millor. I hem arribat a la conclusió que cal continuar avançant per tal d’aconseguir que la nostra cultura, la que es fa en valencià, deixe la marginalitat i assolisca el respecte i nivell que li pertoca.
Afortunadament, després que tota la vesprada ha estat plovisquejant, el cel s’ha aclarit. I segur que el cantautor local, Josep Lluís Notari i Andreu Valor hauran pogut actuar sense problemes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!