Sento parlar xinès. Ella ha viscut moltes coses. Els seus peus són com una gelatina i malgrat la seva edat és molt presumida. Mai se sap l’edat que té. Per què m’en vaig anar? Perquè vaig veure que volia la pena conèixer aquesta cultura xinesa. Què dic? Mai he anat a la Xina i tanmateix una vegada vaig rebre una postal que em va commoure. Era una foto d’un negre que se´l veu traspassar la línia de meta amb els braços alçats. La següent foto demostrava que el negre era mort. Una bala l’havia abatut. Tot això era publicitat, però de què?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!