Jordi Pera

Acabat el recompte, escoltem el discurs del guanyador i també les paraules de perdedor. És en aquests moments d’emocions quan s’entreveu la qualitat humana, de quina fusta estan fets els personatges.

El president Obama, ha fet un discurs emotiu, però ple de càrrega política, un discurs integrador, ha parlat de ciutadans, de persones lliures, sense distinció entre negres i  blancs, ha parlat de millorar el benestar de tots, de junts podem,……… però a ningú escapa que segurament la seva gran contribució en la historia, sigui que ser blanc o negra ja no és condició per ser el president d’Estats Units d’Amèrica.

Que hagi fet realitat un dels somnis de Martin Luther King,  blancs i negres caminant de la mà.

Ja en les primàries, quan Hillary Clinton va perdre davant d’Obama, el missatge d’Obama va ser ràpid, precís: no és moment de divisions, la nostra lluita personal ja s’ha acabat, ara cal sumar, només junts podem portar a guanyar la presidència del país.

I fou així. Tota la maquinària de Hillary es va posar a treballar per Obama, pel partit demòcrata, ja no hi ha maquinària Hillary ni maquinària Obama, hi ha partit demòcrata amb un candidat clar.

També el candidat McCain, de forma ràpida, contundent, va fer callar els seus seguidors quan mostraven el rebuig pel president electe, un acte que l’honora. Però va fer més, va dir alt i clar que, com no podia ser de cap altra manera, es posava a la disposició del nou president, del seu president, per seguir treballant pel seu país.

Tan de bo això passés més sovint a casa nostra, en diferents àmbits: en el municipal, en el meu partit, en els partits que configuren l’arc parlamentari català…

Quan el tacticisme, el personalisme i altres ismes guanyen la batalla, tots hi perdem.

Caldria recordar més sovint que no som enemics, que treballem pel mateix objectiu, esquerra, Arenys, Catalunya.

Salut i república.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!