……. el llibre que he anat escrivint al llarg de forces anys ara està arribant a la fi.
No m’ha cansat la seva escriptura, he estat feliç mentre lletra rere lletra, anava unint paraules, frases, voluntat de servei a una causa noble, el meu país, la meva gent.
Crec amb més forces que mai en el nostre país, en la nostra gent, en un futur de llibertat, de terra lliure, de república de la bona gent. I cada cop em sento més lluny dels nostres representants, no tant lluny com per deixar de nomenar-los nostres, però si prou lluny per observar que no ens serveixen, només se serveixen.
L’Edoardo Nesi, Storia de la mia gente diu “Avui, però, vull continuar caminant al costat de la meva gent. No sé molt bé a on estem anant, però el que és segur és que no estem quiets”.
Sento que també vull continuar caminant al costat de la meva gent, però no ho puc seguir fent amb qui està quiet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!