Ens diuen des de Solidaritat Catalana per la Independència i des de Reagrupament que es presentaran a les eleccions per separat, però seguint una proposta per la independència paral·lela i confluent. No es pot entendre com es podrà fer això si realment les dues formacions acaben presentant candidatures separades. No hi ha cap motiu per pensar que presentant-se separadament, les dues formacions aconseguiran una suma de vots superior que no pas si es presenten conjuntament, perquè les diferències ideològiques entre elles són essencialment inexistents. Si la suma de vots no pot augmentar, el número de diputats obtinguts només podrà disminuir, cosa que és especialment greu quan no queda clar que s’arribi a obtenir representació parlamentària en cada una de les circumscripcions. Efectivament, presentant-se per separat, la pressió pel vot útil independentista a ERC (o favorable al dret a decidir, cap a CiU o ICV) evidentment serà molt més gran, cosa que pot fer que ambdues formacions es quedin sense representació.
Veient ara la incapacitat demostrada per posar-se d’acord per una candidatura conjunta, potser caldria una proposta diferent per poder tenir realment una estratègia paral·lela i confluent. Després de les primàries de SCI aquest 4 de setembre, i després de possibles coalicions amb els altres moviments independentistes més petits, que es faci una votació per veure quina de les dues formacions, SCI o Reagrupament, obté un suport més gran. La formació que perdi s’hauria de retirar d’aquestes eleccions i donar suport a la guanyadora, sense que això signifiqui cap dissolució: tothom pot continuar treballant per la independència des del seu moviment, i a les properes eleccions ja se’n tornaria a parlar.
Una dificultat, evidentment, és com es pot organitzar aquesta votació. Potser es podria obrir a tots els catalans mitjançant el vot presencial en centres preparats com a mínim a cada capital de circumscripció electoral, on s’hauria de demostrar la residència a Catalunya; o potser s’hauria de limitar als adherits a les formacions independentistes; o potser, simplement, s’hauria de prendre una decisió en funció dels resultats de les enquestes. De totes maneres, la dificultat que segurament és més gran és que potser varis dels líders actuals estan més interessats en controlar el moviment independentista des de la seva formació que no pas en poder avançar de la millor forma cap a la independència del nostre país. I, en funció del que acabi passant en aquestes eleccions, el millor que podrien fer alguns d’aquests líders és retirar-se per sempre de la política catalana.