Ja vaig parlar en
aquest apunt anterior de les raons de que, en aquesta propera legislatura, el pacte CiU+ERC (encara que sigui només un pacte de suport i no per formar un govern conjunt) sembla més probable que no pas en les anteriors. Malgrat tot, aquest acord pot semblar difícil des del moment en què CiU ha afirmat que no plantejarà cap referèndum sobre la independència en aquesta propera legislatura, mentre que ERC ha dit que precisament aquesta és una condició indispensable per entrar en qualsevol govern a la propera legislatura. Com podria, així doncs, haver-hi un acord?
La forma d’arribar a tal pacte podria potser anar en la línia que vaig suggerir en
aquest article a Nació Digital. La proposta d’ERC podria ser de que la societat civil, a través de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència, organitzaria una nova consulta, que aquesta vegada se celebraria el mateix dia a tots els municipis de Catalunya. Aquesta consulta es realitzaria exactament de la mateixa forma que s’ha fet fins ara en varis municipis, començant per Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. L’
estat anticatalà, evidentment, no li reconeixeria cap validesa i l’hauria de seguir ignorant. Ara bé, la nova Consulta només es convocaria per una certa data en el moment en què una majoria de diputats del Parlament de Catalunya es comprometessin a que, en cas de que el vot favorable a la independència de Catalunya guanyés a la Consulta amb una participació per sobre d’un mínim acceptable que hauria estat prèviament negociat, votarien a favor d’iniciar un procés que ens portaria cap a la declaració unilateral de la independència, amb garanties de disposar del necessari suport internacional.
La clau d’aquesta fórmula de pacte seria que per tal d’acceptar aquest compromís, CiU no s’hauria de declarar favorable a la independència, sinó només favorable al dret a decidir sense límits, tal com ja ha defensat Artur Mas. Aquest dret a decidir, si s’expressa espontàniament i democràtica en un acte organitzat per la societat civil, no pot ser ignorat pels propis partits polítics catalans que diuen defensar-lo. Ni el govern de la Generalitat ni CiU organitzarien o convocarien el referèndum: d’això se n’encarregaria la societat civil, la qual també hauria de promoure la màxima participació a la Consulta. Si CiU es negués a acceptar aquest compromís, la seva defensa del dret a decidir quedaria clarament en entredit, cosa que els comportaria una greu pèrdua de votants. El mateix passaria a ICV. Per acabar de posar les coses fàcils, es podria acordar que, en cas de la victòria del Sí a la Consulta amb una participació que arribés al mínim acordat, es dissoldria el Parlament i es convocarien noves eleccions abans de que es votés al Parlament per iniciar el procés cap a la declaració unilateral de la independència.
Seria una molt bona fórmula per posar CiU i ICV sota pressió, per tal de que hagin de demostrar si realment estan a favor del dret a decidir sense límits del poble català. Si s’aconseguís aquest compromís, automàticament la participació a la Consulta seria molt més gran, perquè tothom entendria que a la pràctica, la Consulta és vinculant per més que ho negui l’estat anticatalà.
Una Consulta conjunta no organitzada pel Parlament ni el Govern però amb el seu suport. Molt bona! La recolzo.
I l’endemà… aquí és ja on em perdo i ens perdrem un cop més tots plegats. “Iniciar un procés”. Què passa en proclamar immediatament la independència? Que no ens tremolin les cames, si us plau. No ens posem obstacles nosaltres mateixos. Es proclama unilateralment la independència i, ara sí, des de la independència es comença a buscar l’aprovació dels Estats i ens apropiem dels nostres recursos i de les institucions. S’ha de pensar en els detalls del “com” i en la probable oposició espanyola. Hi ha gent que ja hi treballa. Però no subordinem la proclamació unilateral a no sé quants condicionaments. Entraríem de nou en l’estira i arronsa autonòmic. No acabaríem mai i els nervis propiciarien les divisions i discussions estèrils. Decisió i que no ens tremolin les cames, si us plau!
La proposta està molt ben pensada. Fóra bo fer-la arribar a representants dels dos partits, perquè crec que és acceptable per tots dos i pot treure’ns del cul de sac de condicions d’uns i altres (compromís pel referèndum per part d’ERC i “de moment no referèndum” per part de CiU). Bona feina i endavant amb la proposta!
Hola Jordi, a mi també em seueix la idea i penso que s’hauria de provar, amb llum i taquígrafs, perquè sembla que té condicions de ser un element d’avenç real del sobiranisme. Però tinc els meus dubtes, sobretot perquè el tàndem Mas&Madí és el mateix que fa 4 anys, i ja sabem com es van justificar en les seves lamentacions al rebre el no d’ERC: CIU els oferia més cadires que el PSC! Si aquesta segueix essent la visió de CIU, no haurem avançat.