La direcció d’ERC voldria que qualsevol nou partit independentista hauria de ser de dretes, perquè ells ja ocupen l’espai de l’independentisme d’esquerres. Però ara s’han trobat amb una realitat diferent. Hi ha un nou partit independentista al Parlament que es distingeix d’ERC per altres aspectes fonamentals: SI no entrarà mai en un govern de Catalunya com a comunitat autònoma, si no és per proclamar la independència dins de la mateixa legislatura. A més, SI és una força política transversal, és a dir que admet ideologies polítiques diverses en el seu interior, en la qual les llistes al Parlament es decideixen en primàries obertes. Aquests són els eixos fonamentals del nou moviment independentista, el qual perdurarà fins que es declari la independència. D’altra banda, crec que la qüestió de si s’ha de fer un referèndum o una declaració unilateral d’independència en primer lloc és més secundària i dependrà de les circumstàncies.
Les dues estratègies es complementen i s’ajuden, però han d’estar en partits diferents. Amb un sol partit independentista de tipus ERC, hi ha el perill de l’acomodament al govern regional i d’acabar utilitzant l’independentisme només com a discurs, com a reclam de vots, sense tenir un full de ruta real per arribar de veritat a la independència. Aquest perill hi és, perquè evidentment una de les estratègies de l’estat anticatalà per impedir la independència és la de domesticar els partits que s’anomenen independentistes (o nacionalistes) oferint-los quotes de poder a canvi de que es mantinguin en l’exercici del govern regional. La presència d’un partit tipus SI assegura que es mantingui un full de ruta clar per arribar a la independència.
Ara bé, de partits de tipus SI només n’hi pot haver un, perquè aquest partit no té altra funció al Parlament que la de pressionar per arribar a la declaració d’independència. Per tant, no té sentit presentar varis partits de tipus SI basant-se en diferències d’ideologia política. Pel mateix motiu, aquest partit ha de ser transversal per poder acollir diverses ideologies polítiques en el seu interior, amb el punt comú de treballar per la declaració d’independència. I precisament perquè ha de ser transversal, aquest partit només pot funcionar amb llistes obertes elegides en eleccions primàries, perquè altrament és impossible que les diverses ideologies hi puguin ser representades democràticament.
Per això penso que Reagrupament va cometre un greu error en desdir-se del principi de les llistes obertes, i encara un pitjor error en no voler participar en unes primàries conjuntes amb Solidaritat. El moviment ha començat amb una notable immaduresa política que ens ha deixat amb 4 diputats quan, si s’hagués evitat la divisió, se n’haurien aconseguit segurament més de 10. Aquests són errors que no perdonen.
Ara és essencial que Solidaritat s’obri per poder incloure tots els corrents polítics que vulguin donar suport a la declaració d’independència, i que el sistema d’eleccions primàries s’estableixi sòlidament amb una normativa revisada i aprovada en assemblea, que permeti a tots aquests corrents de poder participar i accedir al Parlament. Si es fan les coses bé, les perspectives de creixement han de ser molt bones.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La unitat havera pogut servir per evitar l’indecisió entre forces amb objectius semblants per a superar la barrera extraparlamèntaria davant l’ombra de desinformació dels principals mitjans generals i aparèixer amb més claredat amb les enquestes per evitar una major desconfiança cara a l’electorat general i multiplicar les espectatives de vot.